Nadala

Nadal. Per a alguns, temps de reflexió; de joia, diuen, de celebració. Va néixer en una establia un nadó que havia de salvar el món. Va néixer despullat com tots els nadons. En sabem poc, de la seva infantesa, a banda del ben escenificat pessebre. Alguns, pocs escrits, diuen que va tenir germans. En alguna pintura mural, se’l veu agafat de la mà de la mare mentre el pare portava un altre infant. Era el petit? Era el gran? Amb qui va jugar, córrer, nedar al riu, si en va aprendre? No se’n sap res. I de com es va fer predicador i líder de masses, tampoc. Eren dots divins, us direu. No va anar a la universitat ni va contractar un coach perquè era innat en ell. Havia de ser un bon venedor, potser el millor que mai hi hagi hagut, perquè d’ell i del que venia encara se’n parli ara. Venia esperança, animant la gent a suportar els mals que patien, prometent una altra vida millor. Consol dels més febles, dels malalts, dels més pobres, dels que fugen de la fam i la guerra havent perdut familiars, amics i la seva llar, de la gent gran, dependents, dels que tenen bona voluntat  i voldrien un món millor. Per a altres, el Nadal són dies de reunions, algunes familiars, d’altres de companys de treball i d’amistats, de preparar uns bon àpats, de fer molts brindis, d’estrenar vestit, de fer cagar el tió els més petits, de decorar la llar... Són dies per anar a concerts, per veure un bon espectacle musical. Que el temps dedicat a les festes de Nadal les visqueu amb pau, serenor, alegria i molt amor.