Madriz

Al Madrid engalanat de banderes roja y gualda a façanes i balcons, vam viure diverses reaccions quan ens identificaven com a catalans. De cap signe ni a favor ni en contra, algunes. Altres, cridaven "Viva España" al passar per al costat, al veure un llacet i un barret groc al cap. Més dur va ser, venint del barri de Salamanca camí de la mani amb l’estelada. Vox present a diverses cantonades. Per últim, una noia que, dins el lavabo d’un restaurant, ens escoltava, sobre el cas d'una amiga que va patir moving a la Juan Carlos, en el moment de marxar va dir, "pues igual se lo merecía". Deixant-nos alertades per aquelles paraules, sense conèixer de qui parlàvem i prejutjant que deuria ser catalana, no sabent que és doctora en economia i sud-americana. Tot un insult, per ofendre les nostres oïdes i la nostra sensibilitat, que ens va remoure per dins. Malgrat tot, també vam tenir ocasions agradables, sobretot una, en la que un taxista ens va demanar perdó, en nom dels madrilenys, per les reaccions ofensives rebudes. Tot un detall! Curiós va ser, veure persones fent fotos o filmant a la manifestació, que preguntaven el significat del Fairy d'alt d'un pal que tan es va significar. Alegria i sorpresa vam tenir, escoltar, una i una altre vegada, la cantarella, "hemos venido a despedirnos", cosa que ens hagués anat molt be de contestar a un transeünt que ens va escridassar, "iros a casa". En fi, experiències de la manipulació aconseguida per partits unionistes i retrògrads.

article publicat al setmanari el 3 de vuit

Idaho

Tessa, jove filla d’un ramader de vaques que pasturen lliures per paratges de les Muntanyes Rocoses, arribà al Penedès en un intercanvi cultural amb la intenció d’aprendre castellà. M’explica com viu a Idaho, Estat de la joia, per la seva bellesa natural. Sent el 43^è dels 50 Estats Units annexionats, te una extensió set vegades Catalunya i una quarta part de la nostre població, amb 21,4 mil indis que viuen en 5 reserves. Des del 1938, la tribu Nez Perce, promou la criança de la raça quasi extingida de cavalls Appaloose, de color blanc pigats a taques. Idaho, ubicat al nord-oest dels Estats Units amb 44 regions, te temperatures extremes que van des dels -16^oC, al cru hivern a les muntanyes, als 35^oC a l’estiu. Territori de moltes aigües, és eminentment agrícola i agafa el sobrenom de l’Estat de la patata, al produir un terç del seu consum als USA. Segons la tribu índia dels Shoshone, Idaho vol dir ”heus aquí el sol que baixa per la muntanya”. Reservada, poc xerraire i de somriure fàcil, Tessa va emprendre l’aventura de creuar l’oceà sense saber massa be el què es trobaria al nostre país i no és estrany que la vegi una mica desubicada. Acostumada a viure entre cowboys, en un ranxo a 50 quilòmetres d’on ella i els seus germans van a escola, la densitat de la nostra terra, l’estreta amplada dels nostres carrers, la llengua catalana inesperada per ella, xoquen amb el gran Snake River i les seves cascades, on no hi ha trens i poques línies d’autobusos, per moure’s.