La cloenda de l’any

Llums dibuixant cels il·luminen rambles, places i carrers. Cartells anuncien la Fira del Gall. Aparadors pastissers amb neules i torrons. Empreses i associacions conviden a dinars i sopars en els quals els assistents, alguns invitats, contents es desitgen un bon Nadal. Botiguers que veuen possible tancar l’any amb dignitat. Alguns aniran a veure familiars llunyans, hi ha qui va de convidat cada dia i d’altres, en ser amfitrions, pensen i repensen a fer el menjar tradicional o sorprendre amb un menú poc convencional. Bons vins i bons caves no faltaran. Per Santa Llúcia els nens paren el pessebre ben desat, mentre els grans visiten noves exposicions. Cases guarnides esperen el Pare Noel, amb garlandes a les portes i avets amb les seves borles on al seu peu les joguines deixarà. El tió comença a fer la digestió. Grèvol i eucaliptus llueixen en bonics rams. Ponsèties sobre tauletes i centres amb espelmes enceses. El vesc no pot fallar ni els angelets anunciadors aparellats. Taules ben parades llueixen tovalles de fil brodades, es renten copes de cristall que no es fan servir mai. Tot són bons desitjos, bons àpats, obsequis i bones intencions. Concerts, obres operístiques i musicals, la música envaeix l’ambient de grans composicions. Orquestres simfòniques, corals polifòniques les interpretaran en auditoris i esglésies on es farà la missa del gall. El Pessebre de Pau Casals, nadales i valsos de Johann Straus fan del Nadal la cloenda de l’any.

Sugar, ningú no és perfecte

Somni fet realitat, somniar és sa. Somniar i creure-hi amb cos i ànima, deixar volar la imaginació i donar-li cos verídic al despertar. Deixar fruir les idees, posant esforç i convicció, donar forma i moviment, tirar-ho endavant amb un bon equip al teu costat. Qui t’acompanya és tan important que d’ell depèn, en gran mesura, poder atrapar el somni perseguit. Quan falten poques hores per apujar el teló, aquestes paraules sortiran a la llum. Som a un pas de sentir els aplaudiments dels espectadors del musical de l’any, basat en la millor comèdia de la història del cinema. De veure somriures i escoltar rialles amb algunes cleques que alguns sonorament faran. Tinc el privilegi de ser convidada a veure i escoltar un primer assaig de l’obra i gaudir d’una de les millors estones que podia escollir. El resultat del bon gust, bona música i músics, bons intèrprets, ballarins i cantants i bon equip creatiu, tots bons professionals, ja és aquí. Abraço la Laura en arribar, volent calmar-li els nervis amagats. El Pau, sempre seré, somriu i, em fa dos petons, penso, aquests dos s’han ben trobat. El Bernat, corpulent però encantador, deixa un moment la partitura per donar-me la benvinguda. Vaig saludant  tota la companyia esperant el començament. A la gran sala de Som-hi dansa, si encara no us n’heu assabentat, s’ha cuit Sugar, el musical el qual no podeu deixar de veure al teatre Gaudí, on comprovareu que ningú no és perfecte, al seu encantador final. 

Maria Torra, economista i mediadora d'assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma


Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Una gran Obra

Gran obra la Fundació Josep Carreras!, vaig deduir havent escoltat el seu gerent. Neix al 1988 després del multitudinari concert benèfic a l’esplanada de l’Arc del Triomf a Barcelona, on unes 100.000 persones van assistir, fent donatius per la lluita contra la leucèmia, càncer patit en primera persona pel nostre admirat tenor Josep Carreras. Afortunat va ser en rebre l’atenció d’un gran equip, tant al Clínic com a Seattle on va ser trasplantat. El Dr. E. Donall Thomas, a qui Carreras li confià el seu destí, després de 30 anys de recerca, entossudit per creure en el trasplantament de medul·la òssia com la solució a la leucèmia, fou premiat el 1990 amb el Nobel de Medicina, i va ser com un membre més de l’equip d’aquesta Fundació. Seattle, Ginebra i Munic tenen la sort de compartir la seva representació. La FJC té 1.000 projectes en marxa, un banc de cèl·lules mare a Dusseldorf, 25 milions de donants, treballa en col·laboració amb la sanitat pública però se’n manté independent perquè no compta amb cap subvenció. 27 anys de concerts del nostre cantant líric han permès no endeutar-se. Si estem orgullosos de la tasca de La Marató de TV3, fa 20 anys consecutius un canal televisiu alemany ha fet una gran gala a favor de la FJC, mantenint l’audiència per sobre la mitjana i repetint els donatius. El projecte Josep Carreras Leukeamia Research Institute que construirà un nou campus al costat de l’Hospital de Can Ruti podria ser el que rebés el nostre granet de solidaritat aquestes festes.

Maria Torra, economista, mediadora d'assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Article publicat a El 3 de vuit