jueves, 2 de agosto de 2018

Que calor!


Quien no ha oído en un momento u otro esta expresión, este verano? y es que en el norte de Europa nunca habían pasado días de tanta calor como los de este año. Ya lo dice el último informe de Davos, el riesgo más probable de los próximos años es el de clima extremo y el segundo, las catástrofes naturales. Vergonzoso! El Fórum Económico Mundial de más gran influencia de todo el planeta, y se resume por describir los problemas que hay en todo el mundo, pero no se ponen de acuerdo para eliminarlos. Fijaros que es el único lugar donde se reúnen los mandatarios de las dos Coreas. Y para qué sirve? Para acabar barriendo cada uno para su casa. Ha tenido que transcurrir 13 años de reuniones de los máximos mandatarios de todo el mundo, una vez al año, para llegar a decir las consecuencias de malas praxis de todo el mundo. Que se lo cuenten a los pioneros de la energía renovable que -aburridos, endeudados y algunos arruinados- no han encontrado apoyo de las administraciones públicas mientras, en nuestro país, pagamos la electricidad más cara de Europa. Serán intereses creados? Con tanta globalización, de lo único que nos podemos vanagloriar es de conocer los problemas de todo el mundo, pero para solucionarlos hay mucho camino para recorrer. Hasta que no tomemos consciencia que en esto nos va la vida, no aprenderemos a escoger a los políticos que realmente sean capaces de pensar en global, que quiere decir pensar en el planeta azul y en sus habitantes, no tan solo en los votos que los harán más perdurables en sus cargos.

Artículo traducido del publicado en el semanario El 3 de vuit

Quina calor!


Qui no ha sentit en un moment o altre aquesta expressió, aquest estiu? I es que al nord d’Europa mai havien passat dies de tanta calor com els d’aquest any. Ja ho diu el darrer informe de Davos, el risc més probable d’aquests propers anys és el de clima extrem i el segon, les catàstrofes naturals. Vergonyós! El Fòrum Econòmic Mundial de més gran influència de tot el planeta, i es resumeix per descriure els problemes que hi ha arreu del món, però no es posen d’acord per eliminar-los. Fixeu-vos que és l’únic lloc on s’apleguen els mandataris de les dues Corees. I per què serveix? Per acabar escombrant cadascú cap a casa seva. Han faltat 13 anys de reunions dels màxims mandataris de tot el món, un cop l’any, per arribar a dir les conseqüències de males praxis de tothom. Que els ho expliquin als pioners de l’energia renovable que -avorrits, endeutats i alguns arruïnats- no han trobat recolzament de les administracions públiques mentre, al nostre país, paguem l’electricitat més cara d’Europa. Seran interessos creats? Amb tanta globalització, de l’únic que ens podem vantar és de conèixer els problemes arreu del món, però per solucionar-los hi ha molt de camí per recórrer. Fins que no prenguem consciència que en això ens hi va la vida, no aprendrem a escollir els polítics que realment siguin capaços de pensar en global, que vol dir pensar en el planeta blau i els seus habitants, no tan sols en els vots que els faran més perdurables en els seus càrrecs.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit