Una gran empresària que eclipsa els del seu voltant

La cuina ha passat a ser de l’infern al purgatori, deia Carme Ruscalleda dilluns a la tarda al magnífic entorn de la Masia d’en Cabanyes. Del forn de llenya als forns elèctrics i a vapor actuals, la dona ha entrat en aquest ofici curiosament reservat a homes. La dona que més estrelles Michelin té al món és de casa nostra. Treballadora infatigable, cuinava de forma casolana venent precuinats i quan es va adonar que allò era el que més l’apassionava, va obrir el primer dels seus tres restaurants on es pot tastar una cuina catalana, moderna, lliure, natural, innovadora i original. Pel poc valor d’aquest ofici en aquell moment, poc s’imaginaven els que més l’estimaven fins on arribaria, quan li donaven el condol en saber que obriria el seu primer restaurant. No era a França on l’Administració és capaç de posar la legió d’honor a un forner. Reconeguda arreu del món, la cuina per ella ha de ser bona, digerible i que evolucioni en defensa del territori, del control del mar, de la cabana, de les muntanyes i dels seus proveïdors pagesos. Escoltant-la se t’omple la boca de saliva. Aporta emocions com si cada plat fossin petites obres d’art observades com la paleta de colors d’un pintor, o escoltessis la música que el nom de cada plat ha posat amb tanta imaginació. Reclama més participació dels comensals, ja que de les seves opinions i crítiques es pot millorar amb llibertat però amb respecte per la cultura i el consumidor. 

article publicat al setmanari el 3 de vuit

En estat de xoc

Mai era el moment per explicar-vos què m’ha passat, però crec que ja és hora de dir-vos-ho. Així iniciava el whatsapp que l'endemà de Sant Jordi, la Mayte ens enviava a la resta del grup, deixant-nos a totes en estat de xoc. Feia alguns dies que no piulava quan el grup era una autèntica tertúlia diària, fos de bon matí, després de dinar o al vespre. Vaig anar al metge per un bony al cap i tot feia pensar que només era un lipoma de grassa, seguia dient. Lluny d’això m’han vist un forat de cinc centímetres al crani amb un intrús en el seu interior. La part bona és que era benigne, la part dolenta que estava mal situat en el cervell. Vaja, com un intrús benvingut a casa sense cadira a taula! Després d’un seguit de proves, el diagnòstic de metàstasi enfonsava a la família plorant d’amagat, mentre jo em mantenia ferma i incrèdula. Estic en bones mans, no us preocupeu per mi, us mantindré informades. La intervenció ha estat un èxit malgrat el tumor maligne, però ben localitzat. Ara ve la segona part a la qual s’ha d’afrontar. Una bomba de rellotgeria, la va fer esborrar del xat, demanant que ho entenguéssim. Mai toca canviar el riure d’un bon gintònic en paraules resignades però combatives. Repassa la vida agraint el que li ha donat fins ara i, preparada per deixar-ho tot en ordre, confia que el destí estarà a favor seu. Una dona forta, serena, valenta i disposada a lluitar, després del seu estat de xoc, se’n sortirà.

article publicat al setmanari El 3 de vuit