Aquesta setmana permeteu-me que us transmeti una
poesia d’un amic meu, Josep Roig, que fa alguns mesos em va enviar i que, dia
darrere dia, no me’l puc treure del cap.
S’anomenen pares
sense haver tingut fills,
posen llurs mans porques
damunt infants innocents
víctimes amb impunitat
de sa luxúria incontinent,
que doloses jerarquies
malden per amagar.
Cal que arribi el càstig
el mal no prescriu,
no poden lliurar-se
tot demanant perdó:
volem justícia terrenal
no hipocresia clerical.
Predadors i encobridors
us espera la garjola
per pagar tot el que heu fet:
abusos i corrupció.
Amén.
Jrg/09.18/bcn
Tant de bo hi hagués un dia en què la paraula poder no
es relacionés amb l’abús, la corrupció, el menysteniment, la manipulació, l’autoritarisme,
la força i la coacció.
