Tita

Llarga vida i està en una residència confinada. Carmelita, la petita de dues filles, és la dona més alegre que mai et puguis haver topat, tot i que la vida, no sempre, li ha donat alegries. Forta i de caràcter, (i com la mare quasi centenària), de jove deixava una petjada allà on anava. Atractiva i de molt bona planta, sempre s’ha fet mirar. Refugiada a Sant Boi quan els bombardejos a Barcelona, recorda la mare tornant en tren carregada de menjar. Despresa, empàtica i amb molt bon sentit de l’humor, participava de les innocentades fetes als seus nebots, amb la seva germana, d’aquí les rialles que s’escoltaven a aquella casa. Casada amb un autèntic maño després d’un llarg festeig, mai li van faltar els préssecs de Calanda ni la rompida dels tambors de Setmana Santa. Els dies de la gran nevada, se’n van anar de viatge de nuvis a Paris, i de tant original, la germana i el Joan, el seu marit, els van acompanyar. Quatre anys tenia la seva filla quan la vaig conèixer i des de llavors, les portes de casa seva sempre han estat obertes. Primer, va perdre a la Glòria a una edat que no tocava i al seu pare, el seu puntal, tot un burgés català de la ceba. Va gaudir molts anys de la mare que mantenia un pols diari amb el bravucón i bonàs del Joaquin, del qui es reia quan ell rondinava. La filla se l’estima molt, vol el millor per ella i les cases no estan preparades. Operada del fèmur, la recuperació es fa llarga i la dependència s’atansa. Un virus impertinent, li fa la vida menys suportable. A la residència ha fet 92 anys envoltada de cuidadors extraordinaris i engalanada, ha bufat les espelmes i ha ballat, deixant-nos a tots bocabadats. Llarga vida a la Tita estimada i admirada.    

La caminada

Descalça trepitjo la sorra dispersa de l’apartament, escales i passeig, abans de tocar la platja i atansar-me a la vora del mar. Dones i homes esportivament vestits corren i van en bicicleta o patins per el passeig, amunt i avall, amb el mateix objectiu que m’ha empès sortir sola i baixar a fer una caminada. Amb el recent aparegut sol a l’esquena, la inicio tranquil·la amb l’únic interès de guanyar-me l’esmorzar compartit quan el xic hagi donat la nit per acabada. L’ombra davant meu canvia de color una i una altre vegada. Espuma blanca als meus peus, quan trenca l’onada i es desfà, refresca i endureix la sorra mullada. Coloms i gavines busquen el menjar que algú ha descuidat a la sorra deixant les seves petjades a la sorra plana. Blau fosc i un altre clar separen mar i cel a l’horitzó llunyà. Boies grogues punts de contrast entre el verd i el blau del mar, més proper a aquelles hores primerenques. Barques, patins, planxes de surf descansen,sobre el beix de la sorra seca i esperen que els seus tripulants despertin i naveguin amb elles. Un espavilat matiner, que no ha passat per taquilla, és escridassat per el xiulet del vigilant dels tobogans inflables que suren al mar. Alguns fan flexions abans de nedar després de la suada. Em creuo amb caminants que van a marxa ràpida i auriculars que els priva de sentir la música compassada de les ones del mar. Canvio de sentit i, amb el sol de cara, penso, abans que això s’ompli, és hora de tornar a casa.    

Dues cares de la moneda

Atac cibernètic i ciberseguretat: una i altre cara de la moneda de l’era digital. Les amenaces són lletges, sí, però la ciberseguretat pot ser bella, diuen. És possible, però millor estar assegurats, si no volem perdre fins i tot la camisa, diria jo. TREND Micro, empresa líder en seguretat de correu electrònic empresarial segons l’informe del 2º T d’enguany a The Forrester Wave ^TM Enterprise Email Security, te la màxima puntuació en lideratge tecnològic, opcions d'implementació i integració cloud, i remarca que la volatilitat del panorama de les amenaces dificulta predir a llarg termini cap a on anem. La mala notícia: la distribució de ransomware és cada cop més sofisticada. Si el mail, és el mitjà digital més amenaçat, quants correus electrònics s’envien al dia? Encara dubtem que hi hagi un nou risc anomenat risc cibernètic? Deixarem a l'atzar paralitzar l’activitat davant un possible atac cibernètic? Què us semblaria si repasséssim un nou vocabulari que molts utilitzem sense haver-hi aprofundit massa i ens endinsa en un túnel de ciència ficció, que ha despertat aquí i ara, per no deixar-nos mai més? Comencem. Phishing, tàctica per fer-te picar en un ham, que al caure-hi venen tots els mals mercès a la suplantació d'identitat. Hacker, persona no autoritzada a accedir a la teva web, programes i/o servidor amb finalitats indesitjables. Fake news, noticies de denuncia falses que promouen la seva divulgació manipulant a la societat que les rep. Seguirem...

article publicat al Setmanari El 3 de Vuit

Valenta

Sortir de casa, volar com un ocell lliure, gaudir d’uns dies sola entre amigues. Maria Eugènia no sabent els detalls del seu viatge a Viena, passava les nits dormint cinc hores de mitjana. Despreocupada de bitllets i reserva hotelera, altres se’n feien càrrec, només li venien al cap imatges desagradables. Vertigen d’alçada, soroll i vibracions del tren d’aterratge quan es tanca a l’enlairar-se, rodes frenant amb el terra quan l’avió sembla estavellar-se, tremolor de cames, vibracions d’una turbulència, canvi de pressió en les oïdes, claustrofòbia al sentir-se tancada sense poder encendre una cigarreta i un sens fi de enutjoses sensacions que la paralitzaven. Dos viatges previs, en tren, en cotxe i vaixell fluvial amb elles, eren motius de pes per deixar-se portar. Elles li ho havien demanat un munt de vegades i no volia defraudar-les. Va acceptar i, assabentant-se amb temps per poder votar per correu, va fer la maleta. Valenta, sense dopar-se, els nervis anaven per dins mentre elles conversa li donaven. Per un lingot d’estany, als controls de seguretat li demanen explicacions i els d’antidroga li fan obrir l’equipatge. 

Li toca el seient de la finestra i no el vol canviar. Una la filma, l’altre li passa mots encreuats, totes la distreuen amb històries. Al baixar, dona un petó al terra, davant de les mirades sorpreses. Incomprensible por, diu qui no la te, però per estar amb vosaltres val la pena enfrontar-s’hi diu satisfeta. Encara queda el jet lag de la tornada.  

Article publicat al setmanari el 3 de vuit 

Carrières de Lumières

Poco imaginaba que, después de ver  la exposición interactiva de Van Gogh en en el Port Vell de Barcelona, ​​sin cuadros colgados en las paredes, proyecciones en 3D, espacios recreados con algunas obras donde puedes pasear e interactuar, descubriendo su vida por el contenido del montón de cartas que se enviaron con su hermano Theo, donde describió cómo se sentía, se inspiraba según donde vivía, con quien compartía el estudio, cómo sufría, se enferma y pintaba compulsivamente cuando más enfermo estaba, aquella experiencia fuera superable. Pues bien, nada me podía sorprender más el pasado sábado, que la experiencia  sensorial más intensa posible de La Noche Estrellada de Van Gogh, cuando las paredes de las Canteras en Baux de Provence, Carrieres de Lumières, proyectaban una espectacular puesta en escena de visiones y perspectivas insólitas, haciendo al espectador un actor inmerso del arte, caminando por un espacio inaudito, acompañado por la música a su paso. Un verdadero reto artístico y técnico a la vez. Dicen que han querido expresar el alma del pintor, mostrando su energía creativa, transmitiendo lo que él hubiera querido dejar a la humanidad. 

 Una apertura de campos de trigo soleados, seguida por tonos oscuros y sombreados de la pintura de la Europa protestante del norte, pasa por Paris y se dirige al sur de France donde Van Gogh descubrió una nueva paleta de colores y luz y donde su obra gana intensidad. Un homenaje de la tierra donde tanto se inspiró el genio ignorado en vida, que murió a los 37 años.

Artículo publicado por el semanario El 3 de vuit.

Carrières de Lumières

 Poc imaginava que, després de veure l'exposició interactiva de Van Gogh al Port Vell de Barcelona, sense quadres penjats a les parets, projeccions en 3D, espais recreats amb algunes obres on hi pots passejar i interactuar, descobrint la seva vida per el contingut del munt de cartes que es van enviar amb el seu germà, on va descriure cóm es sentia, s’inspirava segons on vivia, amb qui compartia l’estudi, com patia, s’emmalaltia i pintava compulsivament quan més malalt estava, aquella experiència fos superable. 

Doncs be, res em podia sorprendre més dissabte passat, que l’experiència sensorial més intensa possible de La Nit Estrellada de Van Gogh, quan les parets de las Canteras a Baux de Provence, Carrieres de Lumières, projectaven una espectacular posada en escena de visions i perspectives insòlites, fent a l’espectador un actor immers de l’art, caminant per un espai inaudit, acompanyat per la música al seu pas. Un verdader repte artístic i tècnic alhora. Diuen que han volgut exprimir l’ànima del pintor, mostrant la seva energia creativa, transmetent allò que ell hagués volgut deixar a la humanitat. 

Una obertura de camps de blat assolellats, seguida per tons obscurs i ombrejats de la pintura de l’Europa protestant del nord, passa per Paris i es dirigeix al sud de France on Van Gogh descobrí una nova paleta de colors i llum i on la seva obra guanya intensitat. 
Un homenatge de la terra on tant es va inspirar el geni ignorat en vida, que morí al 37 anys.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Trencant esquemes

A una setmana de complir 20 anys d’haver perdut la seva mare, la Laura va donar un pas valent, sincer, obert a tots i totes les persones que l’han acompanyat aquests anys, durs, anys sense resposta a moltes preguntes que es feia. Escollint la natura de la Cerdanya com a marc incomparable, celebrà que volia seguir la vida que li va ser donada, acompanyada per una persona meravellosa que la fa feliç i amb qui sent que val molt la pena gaudir-la, l’Anna. Sota un cel blau il·luminat per un sol que cap núvol amagava, muntanyes al fons nevades i un prat verd amb seients fets de bales de palla i una taula engalanada amb dos esquis, ens va fer riure i plorar a la vegada. No deixant cap detall per la improvisació, ens va fer caminar i respirar aire pur, on la parmèlia daurada als troncs de molts arbres hi fa estada.

Vestida amb bonica faldilla campera blanca, vam notar que tot allò no era casualitat i sense ser-hi, a tots ens acompanyava il·luminant les faldes del Cadí, havent deixat les seves empremtes de bon gust i glamour a dalt de la muntanya. Trencant esquemes, veu com la seva vida amb ella és una mica millor, els mals són menys mals, les ombres s’il·luminen i els oceans estan en calma. Que pot ser qui és, que pot canviar qui és, que té llibertat però a la vegada se sent compromesa, que s’obriran mil nous camins cada dia, però que sempre n’hi haurà un que tornarà a casa. Moments plens de petits detalls que ens van sobrepassar i emocionar alhora. 

article publicat al setmanari El 3 de vuit 18.04.2019