Al
morir la abuela más anciana de Catalunya y de Europa, que tenía 115 años, vemos
acertadas las predicciones de sociólogos sobre la evolución demográfica con les
pirámides de edad. Nos explican cómo la pirámide se va encogiendo per debajo y ensanchando
per encima. De la pirámide perfecta del 1862 al 1900, estropeada por la etapa
de la Guerra Civil y atenuada con el período del baby boom, a partir de los 80
vemos cómo va cogiendo la forma de una seta que se pronunciará cada vez más. Se
habla mucho que los jóvenes no encuentran trabajo y no se habla de los 2 millones
de personas en paro, mayores de 45 años, que son muchos más en número. Es más
que probable que vivamos muchos más años que nuestros abuelos, si la salud nos
acompaña. Dicen que al 2050 España será el país con la población más vieja del
mundo: la mitad superará los 50 años. Al 2016 el 41,8% de los empleados estaban
entre los 45 y los 65 años de edad. Eso no había pasado nunca en la historia de
Europa. Si una persona tarda 10 años en coger experiencia para rendir al máximo
y un premio Nobel para ser reconocido tiene, al menos, 30 años de trayectoria
profesional, el mejor momento laboral no está al inicio sino en la madurez. De
la misma forma que la segunda parte del siglo XX fue el siglo de la juventud, el
futuro es senior. "Una mariposa no es más que un gusano con experiencia" o "las
personas no dejarán de jugar porque envejecen, sino que envejecen porque dejan
de jugar", son frases muy significativas que miran hacia el lado positivo de una
situación irreversible.
Traducción del artículo publicado en el semanario El 3 de vuit
En
morir l’àvia més gran de Catalunya i d’Europa, que tenia 115 anys veiem
encertades les prediccions de sociòlegs sobre l’evolució demogràfica amb les piràmides
d’edat. Ens expliquen com la piràmide es va encongint per sota i eixamplant per
sobre. De la piràmide perfecta del 1862 al 1900, espatllada per la Guerra Civil
i atenuada amb el període del baby boom, a partir dels 80 veiem com va agafant
la forma d’un bolet que es pronunciarà cada cop més. Es diu molt que els joves
no troben feina i no es parla dels 2 milions de persones aturades, majors de 45
anys, molts més en número. És més que probable que visquem molt més anys que
els nostres avis, si la salut ens acompanya. Diuen que al 2050 Espanya serà el
país amb la població més vella del món: la meitat superarà els 50 anys. Al 2016
el 41,8% dels empleats eren entre 45 i 65 anys d’edat. Això no havia passat mai
a la història d’Europa. Si una persona tarda 10 anys en agafar experiència para
rendir al màxim i un premi Nobel per ser reconegut té, al menys, 30 anys de
trajectòria professional, el millor moment laboral no està al inici sinó a la
maduresa. De la mateixa manera que la segona part del segle XX va ser el segle
de la joventut, el futur és sènior. "Una papallona no és més que un cuc amb
experiència" o "les persones no deixaran de jugar perquè envelleixen, sinó que
envelleixen perquè deixen de jugar", són frases molt significatives que miren
cap el cantó positiu d’una situació irreversible.
Article publicat en el setmanari El 3 de vuit
Sóc a l’estació de tornada cap
a casa, amb el benestar de càlides abraçades, bona conversa i de comprovar que
la vida és bella malgrat l’absència, perquè sempre perdurarà en tots nosaltres.
Al cementiri, amb una llum extraordinària d’un dia clar amb un cel blau, hem
gaudit de paraules plenes de records, vivències comunes, preguntes de respostes
inacabades, somriures malgrat tot. Allunyant-nos de les làpides, escultures,
creus, nínxols propers, ens hem aturat a l’entrada una bona estona per acabar
de fer la companyia que volíem, sabent que ella era amant de la bona tertúlia i
que de grat, si hagués estat possible, ens hi acompanyava. Ella va aparèixer a
la cantonada, amb un casc vermell i una moto ben llustrada, portant roses
vermelles que representen tots aquells que sap que l’estimaven. Un ram de flors
silvestres i un aromàtic romaní plantat feien l’adorn plegades. Abril, mes de
la rosa, del llibre, de premis literaris, de l’amor, de la moreneta, és un mes
d’acomiadament i de benvinguda per a tots nosaltres. Tristesa i alegria
barrejada ens ensenya encara més a estimar-la. La Laura, amb 30 anys aviat, ha
refet la seva vida estroncada. Recordo la mirada dels seus ulls que, amb 12
anys, incomprensiblement, brillaven en no entendre el perquè se li havia
arravatat la mare. Enfortida en no perdre ni el cap ni el cor com a supervivent
d’un naufragi ha après a viure amb ella a la distància.
Article publicat pel setmanari el 3 de vuit
Al
morir la abuela más anciana de Catalunya y de Europa, que tenía 115 años, vemos
acertadas las predicciones de sociólogos sobre la evolución demográfica con les
pirámides de edad. Nos explican cómo la pirámide se va encogiendo per debajo y ensanchando
per encima. De la pirámide perfecta del 1862 al 1900, estropeada por la etapa
de la Guerra Civil y atenuada con el período del baby boom, a partir de los 80
vemos cómo va cogiendo la forma de una seta que se pronunciará cada vez más. Se
habla mucho que los jóvenes no encuentran trabajo y no se habla de los 2 millones
de personas en paro, mayores de 45 años, que son muchos más en número. Es más
que probable que vivamos muchos más años que nuestros abuelos, si la salud nos
acompaña. Dicen que al 2050 España será el país con la población más vieja del
mundo: la mitad superará los 50 años. Al 2016 el 41,8% de los empleados estaban
entre los 45 y los 65 años de edad. Eso no había pasado nunca en la historia de
Europa. Si una persona tarda 10 años en coger experiencia para rendir al máximo
y un premio Nobel para ser reconocido tiene, al menos, 30 años de trayectoria
profesional, el mejor momento laboral no está al inicio sino en la madurez. De
la misma forma que la segunda parte del siglo XX fue el siglo de la juventud, el
futuro es senior. "Una mariposa no es más que un gusano con experiencia" o "las
personas no dejarán de jugar porque envejecen, sino que envejecen porque dejan
de jugar", son frases muy significativas que miran hacia el lado positivo de una
situación irreversible. 
