La tercera joventut

Complir més anys i en millor estat, si en podem gaudir, serà com tenir una tercera joventut. Serem inactius ben plantats i jubilats que la tercera edat, si hi arribem, serà en dependència. Segons dades d’Idescat analitzades per la sociòloga Mireia Farré, Catalunya tindrà una esperança de vida de les més altes del món, però amb fecunditat baixa i uns pronòstics econòmics per envelliment demogràfic preocupants. Per altra banda, es comença a parlar de substituir el llindar fix de l’edat activa per un llindar variable i es trasllada a una edat major, ja que hi arribarem en millors i òptimes condicions. Vaja això anima, però donar serveis de previsió sostenible en sistema de pensions i en sistema sanitari serà part dels problemes més importants per l’augment del nombre d’usuaris. L’esperança de vida ha passat a ser de 75 a 85 anys des de principis del segle passat. El nombre de persones més grans de 65 anys s’ha triplicat. Hem passat de 6 a 7,5 milions d’habitants tan sols en 20 anys. Però ara, la migració és negativa a causa de la precarietat del món laboral. A projeccions fetes del 2013 al 2051, la taxa de fecunditat passa de l’1,4 a l’1,5 fills per dona, tenint esperança de vida moderada, migració negativa fins al 2017 i positiva a partir del 2025, més morts que naixements i la conclusió seria la necessitat d’immigració per incrementar la població activa. Ara, els majors de 65 anys són el 30% del total de la població, si tenim en compte que entre els 45 i els 65 anys representa el 50%, i que tenim una taxa de fecunditat inferior a la de la UE, entre el 2030 i el 2050 tindrem la població activa més baixa. Un altre punt important és l’augment exponencial de la dependència dels majors de 65 anys. Al 1994, dels darrers 18 anys de vida d’una persona, els 10 primers eren lliures de dependència i els 8 darrers es presentaven certes discapacitats. Cap a l’any 2030 es preveu viure 23 anys a partir dels 65, però es tem que en podrien haver-hi 14 sense dependència i 9 totalment dependents. La visió amb aquest indicador és més optimista. Tot i això és un tema molt preocupant, ja que l’administració no ha fet prou fins ara i, cada cop més, les famílies ja desmembrades no podran refiar-se dels fills i néts per rebre les atencions que requeriran. Les residències hauran d’atendre més persones grans amb més discapacitats i això vol dir un cost social molt superior al que ja hi ha ara, difícilment assumible. Mai havíem estat tan sans com ara i tan malalts com ara. Els pacients hauran de canviar i ser més actors i no tan pacients, i prendre part del que volem ser i estar quan ens trobarem en aquestes circumstàncies. La vida activa serà més llarga i tindrem una tercera edat més òptima, però haurem de preveure la necessitat de més cures que patirem i que això ara per ara el sector públic no té resolt. Hem de vetllar per la tercera joventut per poder-ne gaudir.

Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Publicat al setmanari El 3 de vuit  

Crema París i no ens cremem nosaltres

Obrint els ulls i desperta, m’aixeco del llit. Bon dia voldria pensar, però una quimera s’avança al meu desig. Com deuen estar? Com deu ser de gran el seu dolor, el seu sentiment d’impotència! Fa poquet vaig tenir l’encert de passar uns dies amb amigues de la meva infantesa en aquell indret. Com vam gaudir d’haver retrobat la nostra amistat i engrandir-la, si cap, en aquell entorn memorable. París s’ha convertit, per les que ens el vam recórrer, un lloc inoblidable on vam riure, xerrar i gaudir de confidències. En què s’ha convertit des del passat 13 a la nit? El món està boig? Per què tantes diferències entre uns i altres? Cultura sense comprensió. Religió que no apropa. Fanatisme cada cop més plural, com una taca d’oli, fa molt de mal. Diners sense finalitats justes. Mentre uns els malgasten vivint com a reis, d’altres els compten cada mes per poder donar un bocí als seus fills si tenen un sostre on aixoplugar-se, i d’altres que es diuen pares de la pàtria els aboquen en armes contra pobles llunyans. Per què? Per què no s’hi fa res? Ara, més cors destrossats. Qui explica l’inexplicable? Què amaguen els països occidentals? Què signifiquen fronteres traçades en línia recta? Com s’explica la venda d’armes? La Pau no necessita armes. L’odi corre ràpid com el foc crema la pólvora. Després ens esgarrifem quan crema París i no ens cremem nosaltres. 

Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Publicat al setmanari El 3 de vuit 

Inici d’un somni (III)

Arribant tot van ser petons, abraçades i encaixades de mans. Alguns absents i altres tornaven d’un bolo de quilòmetres enllà. Una tauleta parada amb begudes i croissants feia la benvinguda amable a la primera lectura del guió. Tots, amb el text, es van anar asseient a les cadires disposades en rotllana. Pau, el director, va fer les presentacions, explicant el repartiment dels papers i dels que avui substituïen als no presents. Va explicar com i quan va néixer la idea i com es va desenvolupar. El que desitjaven i la determinació de tirar-ho endavant. L’agraïment a tots per creure en ells i per l’esforç que farien tots plegats. Va parlar en Bernat, director musical, sobre la música en directe i els seus instruments. Laura, coreògrafa i promotora del projecte, va explicar l’organització de dur aquesta obra a terme. Va parlar d’assajos i contractacions. Llavors començà la lectura. Un llegia les acotacions i cadascú quan el seu personatge havia de dir quelcom. Entre diàleg i diàleg,  la música cantada i en diferents versions americanes s’escoltava, veient com els peus i braços dansaven malgrat que tots eren a un seient. La traductora d’anglès present a la lectura donava pinzellades quan a alguna frase li mancava comprensió. Els de més rodatge, a la primera, sentint-los veies l’escena i arrencaren rialles fent la lectura molt amena. Darrere un projecte hi ha emprenedors que arrisquen amb motivació, a més de pressupostos i finances en aquest hi ha molta passió. Veure’ls i escoltar-los omple de satisfacció. 

Maria Torra, economista i mediadora d'assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Article publicat a la columna del setmanari El 3 de Vuit