viernes, 26 de junio de 2015

L’ètica ha brillat per la seva absència

Dies enrere escoltant a Antoni Argandoña, catedràtic de fonaments de l’anàlisi econòmic parlar de l’ètica i la informació financera vaig coincidir totalment amb el seu argument. Deia que la crisis econòmica i financera, la crisi política i social tenen molt a veure amb la manca d’ètica que estem patint fa uns quants anys al nostre país. Que la crisis ètica podríem dir té 3 nivells: Micro, per les actituds, les conductes personals i professionals. Hem arribat a un punt que el que no roba és babau. Meco, el que la societat no hagi fet el que tenia que fer. Governar ni gestionar be les organitzacions i Macro, la política i regulació de la informació financera institucional ha donat molt mal exemple, carregant-se els valors socials. I ara, dic jo, a corre cuita, ens posen de termini el proper 1 de juliol per que les organitzacions, tan públiques com privades, aprovin un pla de prevenció de delictes per que puguin ser demandades si no es governen i gestionen be, posant els mitjans per evitar que les persones físiques cometin delictes indesitjables per la societat. Els consistoris municipals són la única excepció. El ministre de justícia Rafael Català pensa que la reforma penal propiciarà una nova cultura empresarial. Ja està be que els responsables de les organitzacions no puguin encongir-se d’espatlles i diguin a mi què m’expliquen, però sembla mentida que ens hagin de posar lleis que puguin culpabilitzar penalment a persones jurídiques, per mirar de reimplantar l’ètica entre les persones físiques. A partir d’ara ja no és important l’acció sinó l’omissió del seu control. Ens preguntarem què és l’ètica, deia Argandoña. Un conjunt de regles d’ús de la persona. La persona canvia perquè aprèn. L’important no és l’ètica, no és el resultat que se’n extreu, sinó la capacitat de la persona a ser millor. Cada cop que fem alguna cosa millorem una mica o empitjorem una mica, guanyant o perdent qualitat humana. L’ètica està present en totes les accions. L’ètica no existeix separada de l’acció. No és un conjunt de regles abstractes. Persegueix l’excel·lència. No s’aconsegueix en una sola vegada. No són suficients les bones intencions. Cal fer-se les preguntes correctes. Què és millor en cada cas. La retenció d’intenció. Per què faig les coses com les faig. Buscar alternatives. Posar els mitjans per que el que hem fet malament no torni a passar. Diria jo, no és el mateix fer-ho malament que equivocar-se. Tres continguts te l’ètica. 1. Complir normes. 2. Fer el bé, per tu mateix i per els demés i 3. Desenvolupar les virtuts. Tenir sensibilitat ètica, és detectar els problemes, buscar solucions, valorar-les, decidir bé i tenir voluntat de portar a la pràctica la decisió. Allò que no és el que em fa guanyar més diners, em fa mandra i em dona feina però és el que haig de fer.
Els  principals principis de l’ètica financera són donar prioritat als interessos del client, fent prevaldre la justícia, la imparcialitat, la integritat, la lleialtat, la veracitat, la independència, l’objectivitat, ... però, hi ha asimetria d’informació i de poder per manca de professionalitat, de diligència, de preparació, de cura dels detalls, de reconeixement dels límits, de prestigi de la professió i allò que es diu la funció social de les finances o responsabilitat davant el bé comú, el que hauria de fer és contribuir a l’eficiència de l’economia, a l’estabilitat dels mercats i del sistema i a generar confiança en la gestió del risc amb exemplaritat i prudència.
La crisis Meco es va produir per canvis en les coordenades del funcionament de les organitzacions, per manca del control dels riscs, per buscar el màxim valor en borsa a curt termini amb una successiva assumpció de risc per IMPRUDÈNCIA, per l’elevada remuneració dels directius i analistes amb incentius perversos manipulant resultats amb excessiu afany de riscs, per la divisió del treball, no contemplant les conseqüències socials per les decisions empresarials preses i pel deteriorament de la professionalitat i la imprudència en la gestió. Havent una percepció del risc diversa. No pensant a futur, només ens interessa els resultats a final d’any. Sent impacients i negant els límits, creant opacitat en productes i operacions. Practicant injustícies amb clients, empleats i amb la societat i fent miques la responsabilitat personal.
Cal organitzar la societat per que l’eficiència sigui màxima. Alguns pensen si el creixement del PIB és sà. L’eficiència es mesura no només en diners. L’eficiència s’aconsegueix en les empreses donant el màxim benefici al valor de les accions. L’objectiu natural de l’empresa és alinear objectius dels directius amb els dels accionistes. L’objectiu de les finances és maximitzar els rendiments del capital amb un nivell de risc adient al capital, que es justifica moralment per la recerca de la màxima riquesa, teòricament possible i èticament correcta.
Malgrat no és fàcil ser ètic, és la única via per arribar a l’excel·lència. Hem de corregir aquesta forma de ser que hem tingut fins ara i arribar a tothom iniciant el debat sobre el futur de la joventut, perquè sinó l’ètica brillarà per la seva absència.

Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma
article publicat a El 3 de Vuit 


viernes, 19 de junio de 2015

JUNY

Juny, mes de canvis i contrastos, d’acabaments i d’inicis, trasllats de llar amb tot els records. Mes d’exàmens i revàlides, de sorpreses i decepcions. Qui no te un fill, nebot o net examinant-se del que ha après fins llavors. Ja sigui de lletres o ciències, de música, dansa, arts plàstiques o d’esport. Joves que s’esforcen i treballen alhora que gaudeixen dels seus anys de plenitud i d’altres que veuen passar el temps com si ells no haguessin vingut. Lligues que s’acaben, guardons lliurats a jugadors. Eufòria i festejos de seguidors. Focs artificials per tres copes admirades per culés. Mes de festivals i una Gala, esplèndid espectacle ha fet, de la dansa, cant i interpretació, un munt d’alumnes amb excel·lent direcció. Mes de jornades i congressos, universitaris i d’associacions.  Mes que col·legis professionals aprofiten per entregar premis als millors. Mes d’inscripcions a nous cursos, mes de transicions. La primavera s’acomiada i allargant-se el dia les nits són perllongades. Mes de solstici a tantes llars del Nord. Mes de debats electorals i d’eleccions amb les victòries i proclamacions. Mes de revetlles, de coets i de foc encès en falles, baixant la muntanya dels Pirineus, homes i dones a les seves espatlles, creant màgia les flames llençades al gran tronc. Mes de llum i color, canvi de roba i oblit de jaquetó. Mes de convocatòries, Juntes Generals i Assemblees de tantes organitzacions que aproven els seus comptes i donen explicacions. Mes de declaracions i decisions. Mes d’inici de vacances o si més no, de planificacions. Juny, un mes intens per tots.

Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma
columna publicada a El 3 de Vuit

viernes, 5 de junio de 2015

De la nit al dia

La realitat no és percebuda, sí construïda. Obres els ulls a mitja nit i t’asseus, mires cap a l’horitzó i veus com llumetes fan pampallugues cridant l’atenció. Sota un fosc cel que comença a clarejar, sembla que et diguin, què hi fas aquí, per què no vas i t’estires? Intueixo vida més enllà dels vidres. Imagino gent adormida al seu llit que reposa i d’altres que, possiblement com tu, no poden dormir pensant i donant voltes a les seves emocions. Les emocions, resposta física a una acció externa a nosaltres. El cel es va aclarint, mica en mica, poc a poc, ara perceps l’ombra dels arbres a l’exterior i pots deduir que el vent bufa amb timidesa. Al fons a l’horitzó s’encén un color rogent que xucla el gris del cel difuminant el blau cel pel seu damunt. La línia de Montserrat  queda marcada. Apareixen taques filades de núvols que pintaran el sostre del dia per refrescar-nos, amb possibles ombres, l’escalfor d’un sol primaveral potent. Finalment els ocells desperten amb cants matiners i ja s’ha trencat l’alba, comença un nou dia. Poc a poc s’ha anat aclarint per donar-me entendre que no era hora de llevar-me i que el meu cos havia de tenir un nou respir. M’he tornat a dormir i he somiat. Eren dos quarts de vuit, portava a coll el fill petit d’uns amics, impossible en realitat per l’edat que te i … m’he despertat sobtadament amb una rampa al peu, veient les estrelles que no veiem amb la claror del dia. Avui he vist el canvi de la nit al dia.

Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma