viernes, 28 de octubre de 2016

Cambio horario y jornada perjudicial

Os decía que la idea del cambio horario de la primavera y el otoño viene de cuando nos alumbrábamos con velas por la noche. Los 15 millones de euros de ahorro que se conseguían años atrás ahora ya no tienen sentido, cuando edificios inteligentes, maquinaria de fábricas, trenes, metros, aires acondicionados de frío y calor, ordenadores, electrodoméstico, etc., funcionan las 24 horas del día. Se está hablando de suprimirlo y en el Parlamento de las Islas Baleares ya han aprobado una iniciativa para mantener el horario de verano que habrá de ser ratificado por el Congreso de los Diputados de Madrid por tener las competencias en esta materia.  Se dice que el cambio horario va contra la salud. Menos luz solar cuando salimos de la escuela y el trabajo tiene consecuencias negativas. La baja natalidad y la falta de conciliación familiar forman parte del círculo vicioso que debe romperse para permitir que las personas tengan más actividades de ocio y de cultura y disfruten de la familia. Otro tema son las horas que hemos de estar presentes en el trabajo y gozar de aficiones y vida cultural sin repercutir desfavorablemente a la jornada laborable del día siguiente. Los españoles trabajan una media de 1.720 horas al año, 26 más que los ingleses, 41 más que los italianos, 58 más que los suecos, 65 más que los alemanes, 92 más que los daneses y 125 más que los franceses. Y a pesar de todo eso, la Unión Europea nos miran en lupa por la baja competitividad y productividad de nuestra economía. 

articulo traducido del publicado por el semanario El 3 de vuit

Canvi horari i jornada perjudicial

Us deia que la idea del canvi horari de la primavera i la tardor ve de quan ens enllumenàvem amb espelmes al vespre. Els 15 milions d’euros d’estalvi que s’aconseguia anys enrere ara no tenen sentit, quan edificis intel·ligents, maquinària de les fàbriques, trens, metros, aires condicionats de fred i calor, ordinadors, electrodomèstics, etc., funcionen les 24 hores del dia. S’està parlant de suprimir-ho i al Parlament de ses Illes Balears ja han aprovat una iniciativa per mantenir l’horari d’estiu que haurà de ser ratificat pel Congres de Diputats de Madrid per tenir competències en aquesta matèria.  Es diu que el canvi horari va contra la salut. Menys llum solar quan sortim de l’escola i la feina te conseqüències negatives. La baixa natalitat i la falta de conciliació familiar formen part del cercle viciós que cal trencar per permetre que les persones tinguin més activitats de lleure i de cultura i gaudeixin de la família. Altre tema són les hores que hem d’estar presents a la feina i gaudir d’aficions i vida cultural sense repercutir desfavorablement a la jornada laborable del dia següent. Els espanyols treballem una mitjana de 1.720 hores l’any, 26 més que els anglesos, 41 més que els italians, 58 més que els suecs, 65 més que els alemanys, 92 més que els danesos i 125 més que els francesos. I malgrat tot, la Unió Europea ens miren en lupa per la baixa competitivitat i productivitat de la nostra economia. 

viernes, 14 de octubre de 2016

La reforma horaria

Interesante charla, organizada por la UEP e impartida por Fabian Mohedano, el viernes pasado. Hace 200 años Benjamín Franklin planteó, por primera vez, una forma de ahorro energético al escribir, desde Francia, una carta en que relataba cómo los parisinos ahorraban en velas levantándose más pronto. William Willett, después de contar las horas que dormían los londinenses en un día, el 1907 publicó la idea del horario de verano. La medida no se aplicó hasta 9 años más tarde. Se institucionalizó el 1974 a raíz de la primera crisis del petróleo y desde 1981 el cambio de hora se aplica como directiva, y se renueva cada cuatro años. No se pensaba en la conciliación familiar ni laboral, tan solo en la productividad. España somos de los países más rígidos del mundo en horarios. Importa más ver a los empleados en su puesto de trabajo que medir su eficacia. Somos únicos almorzando a las tres de la tarde, cenando a las diez de la noche y desayunando a las once de la mañana. Vamos a correr o vemos películas violentas a partir de las once de la noche. Perder de una a dos horas de sueño cada noche no es saludable. Cenando tarde, a la mañana desayunamos poco y cuando deberíamos hacer deporte o estar con la familia, todavía trabajamos y vamos a comprar de siete a nueve. No importa el origen, la familia “telerín” diciendo a los niños la hora que debían irse a la cama o el vivir por encima de nuestras posibilidades: la reforma horaria es inexcusable. 

traducción al castellano del artículo publicado en el Semanario El 3 de vuit

La reforma horària

Interessant xerrada, organitzada per la UEP i donada per Fabian Mohedano divendres passat. Fa 200 anys Benjamin Franklin va plantejar, per primer cop, una forma d’estalvi energètic en escriure, des de França, una carta en què relatava com els parisencs estalviaven en espelmes aixecant-se més aviat. William Willett, després de comptar les hores que dormien els londinencs en un dia, el 1907 publicà la idea de l’horari d’estiu. La mesura no es va aplicar fins 9 anys més tard. Es va institucionalitzar el 1974 arran de la primera crisi del petroli i des de 1981 el canvi d’hora s’aplica com a directiva, i es renova cada quatre anys. No es pensava en la conciliació familiar ni laboral, ni tan sols en la productivitat. Espanya som dels països més rígids del món en horaris. Importa més veure els empleats al lloc de treball que mesurar la seva eficàcia. Som únics dinant a les tres de la tarda, sopant a les deu del vespre i esmorzant a les onze del matí. Anem a córrer o veiem pel·lícules violentes a partir de les onze de la nit. Perdre d’una a dues hores de son cada nit no és saludable. Sopant tard, al matí esmorzem poc i quan hauríem de fer esport o estar amb la família, encara treballem i anem a comprar de set a nou. Tant se val l’origen, la família Telerín dient als nens l’hora que havien d’anar al llit o viure per sobre les nostres possibilitats: la reforma horària és inexcusable.

Article publicat al setmanari el 3 de vuit