La mirada o la misión

Hace pocos días tuve la oportunidad de escuchar a Carlos Rey catedrático a la UIC hablando sobre la dirección por misiones y como de importante es añadirla a las empresas. En el siglo XIX se inventó la dirección per tareas, en el siglo XX la dirección por objetivos y en este siglo XXI se llega a la conclusión, después de estudiar el comportamiento de muchas empresas exitosas, que la clave está en la dirección por misiones. Del 1980 al 2015 las empresas de más éxito, que publica el 500 Fortune, han incorporado la dirección por misiones a su organización. Las personas trabajamos primero por motivación extrínseca, ganar dinero. Cubiertas las necesidades básicas, pasemos a la motivación intrínseca, la satisfacción de hacer lo que hacemos, lo mejor posible. Pero la verdadera razón del éxito en lo que hacemos está en saber el para qué lo hacemos, hacia donde vamos, con quién, y en definitiva, donde ponemos la mirada? Esto, tan sencillo y tan complicado a la vez, son las misiones que sin duda son acumulativas, porque sin las tareas y los objetivos no se conseguirían. Dependerá de hacia dónde mira la dirección de la empresa y hacia donde mira sus empleados que coincidan en sus misiones personales y laborales de grupo que hará la empresa exitosa o no y que tengan una unidad empresarial fuerte. El auténtico líder es el que consigue que los demás sigan la misma misión. Lo que más pesa y valoran las personas es el estar bien con los que se relacionan. Hagamos que nuestra mirada sea positiva y saque la mejor sonrisa de nuestra gente. 

artículo publicado en el semanario "El 3 de vuit"

La mirada o la missió

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’escoltar Carlos Rey, professor a la UIC, parlant sobre la direcció per missions i com d’important és afegir-la a les empreses. Al segle XIX es va inventar la direcció per tasques; al segle XX, la direcció per objectius, i en aquest segle XXI s’arriba a la conclusió, després d’estudiar el comportament de moltes empreses exitoses, que la clau està en la direcció per missions. Del 1980 al 2015 les empreses de més èxit, que publica el 500 Fortune, han incorporat la direcció per missions a la seva organització. Les persones treballem primer per motivació extrínseca, guanyar diners. Cobertes les necessitats bàsiques, passem a la motivació intrínseca, la satisfacció de fer el que fem, el millor possible. Però la veritable raó de l’èxit en el que fem està a saber el perquè ho fem, cap a on anem, amb qui i, en definitiva, on posem la mirada? Això, tan senzill i tan complicat alhora, són les missions que sens dubte són acumulatives, perquè sense les tasques i els objectius no s’aconseguirien. Dependrà d’on mira la direcció de l’empresa i on miren els seus empleats que coincideixin en les seves missions personals i laborals de grup que farà l’empresa exitosa o no i que tinguin una unitat empresarial forta. L’autèntic líder és el que aconsegueix que els altres segueixin la mateixa missió. El que més pesa i valoren les persones és estar bé amb els que es relacionen. Fem que la nostra mirada sigui positiva i tregui el millor somriure de la nostra gent.

article publicat a la columna del setmanari "el 3 de vuit" 

Salutacions

Hola! escarit ens diem dues persones quan en  creuar-nos ens saludem amigablement. Cop de mà enlaire, a aquells que caminant per la vorera del costat es giren una mica i et reconeixen en passar. Hola sóc jo!, fem una cantarella quan ja som a casa, malgrat no tenir ningú al davant, sabent que algú altre ha arribat primer i ens escoltarà. Saludem, en qualsevol idioma, a l’uniformat de darrer el taulell de l’hotel a qui demanem que ens doni la clau del nostre allotjament. Seriosament a aquell funcionari que darrere una taquilla de l’administració demanem que ens atengui al requeriment poc entenedor. Al conductor del bus que li hem de pagar el bitllet per manca de previsió. 

Abraçades als invitats del nostre casament o de qualsevol altra celebració. Diem bon dia en llevar-nos i veure despert el nostre consort. Complaents rebem a qui es presenta a treballar per primer cop. Un somriure d’orella a orella quan veus atansar-se la persona que t’ha robat el cor. Ja som aquí! als botiguers del poblet on passes les vacances des de fa anys, en anar a comprar. A les xarxes, correus electrònics, telèfons i a les cartes salutacions no hi poden faltar. Agafats de les mans sense presentació prèvia, en una via lliure de cents de quilòmetres, abans ens vam saludar. Satisfets en dir el nostre nom, exposant el document d’identitat i esperant el moment de posar la papereta a l’urna per votar. Salutació demanant perdó i donant les gràcies, ha estat el començament d’un històric parlament en el debat d’investidura del nou president de la Generalitat.

Columna publicada al setmanari el 3 de vuit