Cada matí quan em desperto, prenc uns segons i
m’assec al llit, prenc consciència que la nit s’ha acabat. Intento recordar
algun dels somnis, que normalment no em venen al cap. No m’aixeco corrents, uns
petits exercicis preparen les meves frontisses per al matí que ha començat. A
vegades, el despertador ni ha sonat que jo ja m’he llevat. Per si de cas, posem
la ràdio alhora i un altaveu al lavabo em permet escoltar les notícies que
donen a l’emissora que hem triat. Després de fer les primeres necessitats aprofito
per desplegar la meva catifa d’exercicis i fer els estiraments acostumats. Són
una colla d’exercicis que durant molts anys he anat practicant al gimnàs. Ho
faig encarada a la finestra que mira a Montserrat. Cada matí, cada dia, entre
setmana i si és festa no me n’he d’escapar. I mentre llegeixo el que he rebut
de les xarxes de la família, d’amics i d’alguns xats de companys, per
contestar-los, compartir o penjar alguna notícia o foto interessant, entra i
surt el meu marit reclamant una mica d’espai. Whatsapps, Instagram, Facebook,
per acabar amb Linkedin i correus electrònics consultats. Acabo, consulto
l’agenda, em mentalitzo de l’hora i el pla que he de continuar. Em dutxo, em
vesteixo, m’empolaino, em poso el rellotge, les arracades, algun penjoll i
esmorzo fruita, cereals, làctics i un te per acabar. Em rento les dents i marxo
a treballar. Jo no sé si a vosaltres us passa, però a mi cada dia m’assalta la
idea que la rutina del matí se m’ha apoderat.
article publicat a la columna de El 3 de Vuit
