La banca ética

Hace un mes, fui a escuchar de primera mano, lo que explicaban tres directivos, uno de una cooperativa, la Caixa d’Enginyers, y los otros dos de dos bancas, una de procedencia italiana (Fiare banca ética) y la anglosajona Triodos bank que operan en nuestro país desde hace algún tiempo. Jóvenes estudiantes, adultos en activo y colegiados seniors, desbordaron el auditorio principal del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Lo mejor, ver sus caras de satisfacción a la salida. Dirían que el bien a las personas y a nuestro entorno, mediante una nueva forma de hacer banca, puede ser viable. Una banca, que tiene por requisito principal la economía real, haciendo compatible la rentabilidad financiera y la económica, y logrando objetivos sociales y ambientales, es aquí. Exige no operar en paraísos fiscales y el abanico salarial de sus equipos va de 1 a 12 como máximo y no de 1 a 800 como la banca tradicional. Trata el cliente a largo plazo sin fluctuaciones, sin provocar burbujas y grandes pérdidas. Y antes de escoger sus proyectos, la banca ética aplica criterios de selección, unos negativos: evitando invertir, por ejemplo, en la producción y venta de armamento, de energía nuclear, en especulación financiera, o en deslocalizaciones con prácticas de explotación laboral; y otros positivos: prioriza sus inversiones en determinados sectores y apoya proyectos medioambientales, actividades de comercio justo, y micro-créditos a personas con escasos recursos. Valores para mejorar el mundo y las personas. La banca ética  es simplemente un banco que aplica en su actividad los cinco principios éticos siguientes: Ética aplicada en los criterios de inversión y concesión de créditos; Coherencia con valores éticos; Participación democrática de sus socios en las votaciones y en la definición de las políticas básicas de la entidad; Transparencia con información pública y regular de sus actividades; e Implicación con criterios positivos a fin de transformar la sociedad. Sobre los criterios De inversión, podíamos decir que el 30%, como mínimo, de sus instrumentos inversores habrían de ser productos de banca ética. En Francia ya operan con un 60% y en Inglaterra la banca ética ocupa un 20% del sector financiero. La caída y rescate del sector bancario arruinando a muchas familias, algunas endeudadas más de lo que podían, y otras motivadas a comprar produces financieros trampa, enriqueciendo a quien ya lo era, han hecho surgir una banca ética. Cada día los bancos utilizan el dinero de sus clientes para financiar e invertir en empresas que fabrican armas utilizadas en conflictos en todo el mundo. La banca ética es estable porque rechaza prácticas arriesgadas y son entidades sin ánimo de lucro. És asamblearia donde el socio opina. Competitiva, da buenos servicios. Transparente, tiene productos claros y sencillos. Igualitaria, con remuneraciones equitativas. Y es un banco que ha de asegurar el retorno de sus fondos a los depositantes y garantizar su propia continuidad. Banca con valores para mejorar el mundo y las personas.

Artículo traducido del publicado en el semanario El 3 de vuit

La banca ètica

Fa un mes, vaig anar a escoltar de primera mà què explicaven tres directius, un d’una cooperativa, la Caixa d’Enginyers, i els altres de dues banques, una de procedència italiana (Fiare banca ètica) i l’anglesa Triodos bank que operen al nostre país des de fa algun temps. Joves estudiants, adults en actiu i col·legiats sèniors, van desbordar l’auditori gran del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El millor, veure les seves cares de satisfacció a la sortida. Dirien que el be a les persones i al nostre entorn, mitjançant una nova forma de fer banca, pot ser viable. Una banca, que te per requisit principal l’economia real, fent compatible la rendibilitat financera i l’econòmica, i assolint objectius socials i ambientals, és aquí. Exigeix no operar en paradisos fiscals i el ventall salarial dels seus equips va d’1 a 12 com a màxim i no d’1 a 800 com la banca tradicional. Tracta el client a llarg termini sense fluctuacions, sense provocar bombolles i grans pèrdues. I abans d'escollir els seus projectes, la banca ètica aplica criteris de selecció. Uns de negatius: evitant invertir, per exemple, en la producció i venda d'armament, d'energia nuclear, en especulació financera, o en deslocalitzacions amb pràctiques d'explotació laboral; i altres de positius: prioritza les seves inversions en determinats sectors i dona suport a projectes mediambientals, activitats de comerç just i micro-crèdits a persones amb escassos recursos. Valors per millorar el món i les persones. La banca ètica és simplement un banc que aplica en la seva activitat els cinc principis ètics següents: Ètica aplicada en els criteris d'inversió i concessió de crèdits; Coherència amb valors ètics; Participació democràtica dels seus socis en les votacions i en la definició de les polítiques bàsiques de l'entitat; Transparència amb informació pública i regular de les seves activitats; i Implicació amb criteris positius per tal de transformar la societat. Sobre els criteris d’inversió, es pot dir que el 30%, com a mínim, dels seus instruments inversors haurien de ser productes de banca ètica. A França ja operen amb un 60% i a Anglaterra la banca ètica ocupa un 20% del sector financer. La caiguda i rescat del sector bancari arruïnant a moltes famílies - algunes endeutades més del que podien, i altres motivades a comprar productes financers trampa, enriquint a qui ja era ric - han fet sorgir una banca ètica. Cada dia els bancs utilitzen els diners dels seus clients per finançar i invertir en empreses que fabriquen armes utilitzades en conflictes arreu del món. La banca ètica és estable perquè rebutja pràctiques arriscades i són entitats sense ànim de lucre. És assembleària on el soci diu la seva. Competitiva: dona bons serveis. Transparent: te productes clars i senzills. Igualitària: amb remuneracions equitatives. I és un banc que ha d’assegurar el retorn dels seus fons als dipositants i garantir la seva pròpia continuïtat. Banca amb valors per millorar el món i les persones. 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit