Valenta

Sortir de casa, volar com un ocell lliure, gaudir d’uns dies sola entre amigues. Maria Eugènia no sabent els detalls del seu viatge a Viena, passava les nits dormint cinc hores de mitjana. Despreocupada de bitllets i reserva hotelera, altres se’n feien càrrec, només li venien al cap imatges desagradables. Vertigen d’alçada, soroll i vibracions del tren d’aterratge quan es tanca a l’enlairar-se, rodes frenant amb el terra quan l’avió sembla estavellar-se, tremolor de cames, vibracions d’una turbulència, canvi de pressió en les oïdes, claustrofòbia al sentir-se tancada sense poder encendre una cigarreta i un sens fi de enutjoses sensacions que la paralitzaven. Dos viatges previs, en tren, en cotxe i vaixell fluvial amb elles, eren motius de pes per deixar-se portar. Elles li ho havien demanat un munt de vegades i no volia defraudar-les. Va acceptar i, assabentant-se amb temps per poder votar per correu, va fer la maleta. Valenta, sense dopar-se, els nervis anaven per dins mentre elles conversa li donaven. Per un lingot d’estany, als controls de seguretat li demanen explicacions i els d’antidroga li fan obrir l’equipatge. 

Li toca el seient de la finestra i no el vol canviar. Una la filma, l’altre li passa mots encreuats, totes la distreuen amb històries. Al baixar, dona un petó al terra, davant de les mirades sorpreses. Incomprensible por, diu qui no la te, però per estar amb vosaltres val la pena enfrontar-s’hi diu satisfeta. Encara queda el jet lag de la tornada.  

Article publicat al setmanari el 3 de vuit 

Carrières de Lumières

Poco imaginaba que, después de ver  la exposición interactiva de Van Gogh en en el Port Vell de Barcelona, ​​sin cuadros colgados en las paredes, proyecciones en 3D, espacios recreados con algunas obras donde puedes pasear e interactuar, descubriendo su vida por el contenido del montón de cartas que se enviaron con su hermano Theo, donde describió cómo se sentía, se inspiraba según donde vivía, con quien compartía el estudio, cómo sufría, se enferma y pintaba compulsivamente cuando más enfermo estaba, aquella experiencia fuera superable. Pues bien, nada me podía sorprender más el pasado sábado, que la experiencia  sensorial más intensa posible de La Noche Estrellada de Van Gogh, cuando las paredes de las Canteras en Baux de Provence, Carrieres de Lumières, proyectaban una espectacular puesta en escena de visiones y perspectivas insólitas, haciendo al espectador un actor inmerso del arte, caminando por un espacio inaudito, acompañado por la música a su paso. Un verdadero reto artístico y técnico a la vez. Dicen que han querido expresar el alma del pintor, mostrando su energía creativa, transmitiendo lo que él hubiera querido dejar a la humanidad. 

 Una apertura de campos de trigo soleados, seguida por tonos oscuros y sombreados de la pintura de la Europa protestante del norte, pasa por Paris y se dirige al sur de France donde Van Gogh descubrió una nueva paleta de colores y luz y donde su obra gana intensidad. Un homenaje de la tierra donde tanto se inspiró el genio ignorado en vida, que murió a los 37 años.

Artículo publicado por el semanario El 3 de vuit.

Carrières de Lumières

 Poc imaginava que, després de veure l'exposició interactiva de Van Gogh al Port Vell de Barcelona, sense quadres penjats a les parets, projeccions en 3D, espais recreats amb algunes obres on hi pots passejar i interactuar, descobrint la seva vida per el contingut del munt de cartes que es van enviar amb el seu germà, on va descriure cóm es sentia, s’inspirava segons on vivia, amb qui compartia l’estudi, com patia, s’emmalaltia i pintava compulsivament quan més malalt estava, aquella experiència fos superable. 

Doncs be, res em podia sorprendre més dissabte passat, que l’experiència sensorial més intensa possible de La Nit Estrellada de Van Gogh, quan les parets de las Canteras a Baux de Provence, Carrieres de Lumières, projectaven una espectacular posada en escena de visions i perspectives insòlites, fent a l’espectador un actor immers de l’art, caminant per un espai inaudit, acompanyat per la música al seu pas. Un verdader repte artístic i tècnic alhora. Diuen que han volgut exprimir l’ànima del pintor, mostrant la seva energia creativa, transmetent allò que ell hagués volgut deixar a la humanitat. 

Una obertura de camps de blat assolellats, seguida per tons obscurs i ombrejats de la pintura de l’Europa protestant del nord, passa per Paris i es dirigeix al sud de France on Van Gogh descobrí una nova paleta de colors i llum i on la seva obra guanya intensitat. 
Un homenatge de la terra on tant es va inspirar el geni ignorat en vida, que morí al 37 anys.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit