Innovació

Canviar, adaptar-se, millorar, verbs comuns abans del d’Innovar del qual les empreses que pensin en futur han de mentalitzar-se a utilitzar. Però què és innovar? Els paradigmes de la societat han canviat. Abans la fidelització a persones i a empreses era una constant, ara es considera un signe de poca experiència. Els joves d’avui, si treballen, no es conformen a seguir massa anys en un mateix lloc, els atrauen nous projectes. Després de tres revolucions industrials, hem entrat a la quarta on tot és immediat, rapidíssim, instantani. Tot és volàtil, incert, complex i ambigu. Això és el que se’n diu entorn VUCA, per les seves sigles en anglès. Les empreses s’han d’adaptar a aquest ritme trepidant de canvi, ja que, segons Jack Welch, si l’entorn va més de pressa del que va la mateixa empresa, el final està a la vista i l’única pregunta que t’has de fer és quan es produirà? Això és innovar. La primera revolució, al 1750 va venir marcada per la màquina de vapor, el canvi d’agricultors i ramaders a manipuladors de màquines accionades per energia, l’aparició de noves matèries primeres com el cotó i el ferro, desenvolupant la indústria tèxtil i la construcció dels ferrocarrils. La segona, de la meitat del segle XIX fins a la I Gran Guerra, a Catalunya aparegueren sectors com l’elèctric, la construcció i la metal·lúrgia que es va veure afavorida per la repatriació de capitals guanyats a les colònies pels “indianos”.
M’atreviria a dir que la tercera revolució arribà a finals del segle XX amb la tecnologia de comunicació per Internet i les noves fonts d’energia renovables. Recordeu l’abans i el després de les Olimpíades del 92? L’estació de telecomunicacions per retransmetre els jocs ens va permetre fer un salt inimaginable. Ara ja som a la quarta revolució on tot és possible. Ja no fa falta ser adinerat per posar un negoci en marxa. Fa falta imaginació, inventiva, creativitat i preparació. I amb la globalització, els joves recent sortits de les universitats comencen negocis gairebé com un joc i els fan rendibles com mai haguessin somniat. Em refereixo a les xarxes socials, la robòtica, les aplicacions en els mòbils, el comerç en línia, etc. La majoria de les start-ups, empreses de nova creació amb grans possibilitats de creixement i fort component tecnològic relacionades amb el món d’Internet i les TICs, utilitzen altres noves formes de finançament al marge de les entitats financeres tradicionals. Crowdfounding, a través d’una plataforma, l’emprenedor aconsegueix en un temps acotat el finançament d’un col·lectiu de gent que s’uneixen a canvi d’alguna cosa simbòlica, fent possible l’execució del seu projecte. Playfunding, els emprenedors pujaran el seu projecte, mantenint-se a l’espera que una empresa els “patrocini”. Crowdlending, mitjançant pàgines avesades en el crowdfunding, les empreses ofereixen una rendibilitat o un tipus d’interès alt als inversors potencials.

Crowdsourcing, en una Marketplace, les empreses obren una convocatòria sobre una tasca específica a un nombre indeterminat de persones, i poden elegir els més apropiats per desenvolupar aquella tasca. Ja no val seguir a la zona de confort. Ja no es pot viure pensant que mantindrem l’estatus per sempre. Hem d’estar oberts al canvi i si pot ser, l’hem de promoure per no quedar enrere i ser engolits pel camí. Ara qualsevol invent està a disposició de tothom, es comparteix, ajuda a crear-ne de nous, no com abans que es guardaven com a secret amb clau. Cap indústria s’escapa al canvi i les oportunitats són infinites. Només hi ha límits a la nostra ment. És per això que les empreses que treballen amb equips petits, amb mentalitat oberta i cohesionats, creatius i amb un lideratge innovador, explorant noves expectatives, sense oblidar el funcionament del dia a dia, són les que podran tirar endavant. La població no creix a tot el món, envelleix i els governs són incapaços de solucionar el problema que ja s’ha plantejat amb un atur en alça i unes pensions no garantides a la baixa. Els directius formats sota principis d’estratègia pensada per organitzacions verticals i orientades al control, al comandament i a l’obediència, que reprodueixen estructures militars, van ser un paradigma que va donar la direcció clàssica de l’era industrial. Avui les direccions empresarials estan rebent un gir sense precedents. La innovació comporta esforç, per descomptat, però també oportunitats. 

tres columnes publicades en el setmanari el 3 de vuit

Acoso escolar

Todos hemos oído hablar del moving en las empresas, cuando alguien estorba en su lugar de trabajo y se lo quiere apartar sea como sea. Cansarlo de estar en su puesto y conseguir que, al causarle incluso trastornos psicológicos, decidiese voluntariamente marchar. Las malas maneras de algunas personas no les vienen de ayer, quizás ya eran más malos que la tiña cuando eran pequeños. Insultos, malos tratos físicos, verbales o psicológicos reiterados, exclusión del grupo, fotos difundidas entre compañeros. El mal es peor si el acosador persuade a otros para que se añadan en esta conducta. El problema es que actúan impunemente sobre otros que son unos buenazos. La mayoría de los casos la víctima es tímida, más bien introvertida y no lo explica ni a los de casa ni a los maestros. Cuando la cosa dura demasiado, el niño cae en un estado que no quiere volver a la escuela y los padres y maestros no se lo explican. Difícil de averiguar cuál es el motivo y este es sencillamente acoso escolar. Pero atención uno de cada cuatro casos de acoso escolar se comete a través de les nuevas tecnologías, siendo el móvil la herramienta más utilizada por los fustigadores y la frecuencia aumenta con la edad. A partir de los 13 años el 36,5% de los casos de bullying son cyberbullying. Según un informe de la OMS del 2016, España es el séptimo país entre 42 de Europa y América donde los menores sufren más cyberbulling. Estamos ante un problema muy serio del que se ha de hablar.

traducciónde un artículo publicado en el Semanario el 3 de vuit

Assetjament escolar

Tots hem sentit a parlar del mòbing a les empreses, quan algú fa nosa en el seu lloc de treball i se’l vol fer fora sigui com sigui. Fer-lo cansar d’estar en el seu lloc i aconseguir que, en causar-li fins i tot trastorns psicològics, decideixi voluntàriament marxar. Les males maneres d’algunes persones no els venen d’ahir, potser ja eren més dolents que la tinya quan eren petits. Insults, maltractament físic, verbal o psicològic reiterat, exclusió del grup, fotos difoses entre companys. El mal és pitjor si l’assetjador en persuadeix d’altres perquè s’afegeixin en aquesta conducte. El problema és que actuen impunement sobre d’altres que són bonassos. En la majoria dels casos la víctima és tímida, més aviat introvertida, i no ho explica ni als de casa ni als mestres. Quan la cosa dura massa, el nen cau en un estat de no voler anar a l’escola i els pares i mestres no s’ho expliquen. És difícil esbrinar quin és el motiu, tot i que és, senzillament, assetjament escolar. Però... atenció! Un de cada quatre casos d’assetjament escolar es comet a través de les noves tecnologies, de manera que el mòbil és l’eina més utilitzada pels fustigadors. A més, la freqüència augmenta amb l’edat. A partir des 13 anys el 36,5% dels casos de bullying són cyberbullying. Segons un informe de l’OMS del 2016, Espanya és el 7è país entre 42 d’Europa i Amèrica on els menors pateixen més cyberbulling. Som davant d’un problema molt seriós del qual s’ha de parlar.

article publicat al setmanari el 3 de vuit