Assetjament escolar

Tots hem sentit a parlar del mòbing a les empreses, quan algú fa nosa en el seu lloc de treball i se’l vol fer fora sigui com sigui. Fer-lo cansar d’estar en el seu lloc i aconseguir que, en causar-li fins i tot trastorns psicològics, decideixi voluntàriament marxar. Les males maneres d’algunes persones no els venen d’ahir, potser ja eren més dolents que la tinya quan eren petits. Insults, maltractament físic, verbal o psicològic reiterat, exclusió del grup, fotos difoses entre companys. El mal és pitjor si l’assetjador en persuadeix d’altres perquè s’afegeixin en aquesta conducte. El problema és que actuen impunement sobre d’altres que són bonassos. En la majoria dels casos la víctima és tímida, més aviat introvertida, i no ho explica ni als de casa ni als mestres. Quan la cosa dura massa, el nen cau en un estat de no voler anar a l’escola i els pares i mestres no s’ho expliquen. És difícil esbrinar quin és el motiu, tot i que és, senzillament, assetjament escolar. Però... atenció! Un de cada quatre casos d’assetjament escolar es comet a través de les noves tecnologies, de manera que el mòbil és l’eina més utilitzada pels fustigadors. A més, la freqüència augmenta amb l’edat. A partir des 13 anys el 36,5% dels casos de bullying són cyberbullying. Segons un informe de l’OMS del 2016, Espanya és el 7è país entre 42 d’Europa i Amèrica on els menors pateixen més cyberbulling. Som davant d’un problema molt seriós del qual s’ha de parlar.

article publicat al setmanari el 3 de vuit