Solidaritat

Aquesta paraula ens omple la boca, quan el millor seria no l’haver-la d’emprar, si hi hagués més igualtat entre els humans. La solidaritat, sempre associada a l’ajuda amb diners a qui els necessita. Canalitzada a través de les accions de voluntariat, ONG i associacions sense ànim de lucre, evidencia, però, que els diners no ho són tot. L’ajut de persones altruistes que posen al servei d’altres el seu esforç és indispensable. Persones que no arriben a cobrir necessitats immediates i recomanables per seguir endavant són ajudades en moure consciències dels qui es commouen davant de fets que ningú no desitjaria viure. Aquest 2017 ens mou la solidaritat per la salut dels infants. Gimdans va aconseguir, fa dos diumenges, omplir el pavelló de la Gamba a vessar, movent tretze clubs de gimnàstica rítmica amb alumnes, familiars i amics donant suport a la dotzena nit solidària del Rotary Club Vilafranca, que es farà a benefici de la Fundació Oncologia Infantil Enriqueta Villavechia i que amb el projecte “Compta amb mi” dona suport a nens amb malalties avançades i limitants de la seva vida. Altres entitats faran accions semblants. La caminada solidària de diumenge passat per a la Casa dels Xuklis (una llar per a les famílies d’infants amb càncer), promoguda per la Fundació Vallformosa amb el suport d’altres entitats, va doblar els assistents de la convocatòria anterior. Vilafranca, els nens malalts i les seves famílies compten amb tu. 

Article publicat pel setmanari El 3 de vuit

Madre

Semana de la mujer, cualidades y reivindicaciones. No dejo de pensar en mi madre que, en octubre, hará 10 años nos dejó. A pesar de llamarse como una flor, Margarita, nunca fue una persona frágil. Pilar de su familia, se mantenía en un segundo plano, tal y como en su época era de esperar. Mujer trabajadora, destacó por sus virtudes y habilidades, no recibiendo todos los honores que merecía como tantas mujeres de su edad. Hija de familia humilde, enamorada a los 15 años del seductor trompeta y violín del Quinteto Blanco, a la gran ciudad juntos se fueron con sus cuñados que de América volvieron. Eran tiempos difíciles y emprendieron un negocio en el que ella sería un buen puntal. Diseñaba lencería y con el nombre de Sinfonía sus creaciones salían con paleta de colores, como puras obras de arte que miraban de suplir la música que de los instrumentos de mi padre ya no se dejaban escuchar. Aislada por la carretera de tormentosas curvas del Bruch, veía a su familia de Pascuas a Ramos y de sus vínculos igualadinos se fue alejando, oyéndose decir muchas veces, “vaya suerte la tuya”, a pesar de trabajar sin conciliación familiar. Gracias a ella, de muy pequeña  escribí en catalán, pues en la escuela no nos enseñaban. Abuela increíble, nunca dejó de coser vestidos a sus nietos, a pesar de haber perdido gran parte de la visión. Ahora se emocionaría al ver a su nieta Laura haciendo de madre, única ilusión frustrada de la que se lamentó justo antes de su despedida. 

traducción del artículo publicado en el semanario el 3 de vuit

La mare

Setmana de la dona, qualitats i reivindicacions. No deixo de pensar en la mare que, a l’octubre, farà 10 anys ens va deixar. Tot i dir-se com una flor, Margarida, mai va ser una persona fràgil. Pilar de la seva família, es mantenia en un segon pla, tal i com a l’època era d’esperar. Dona treballadora, destacà per les seves virtuts i habilitats, no rebent tots els honors que es mereixia com tantes dones de la seva edat. Filla de família humil, enamorada als 15 anys del seductor trompeta i violí del Quinteto Blanco, a la gran ciutat plegats van anar amb els seus cunyats que d’Amèrica van tornar. Eren temps difícils i van emprendre un negoci en què ella seria un bon puntal. Dissenyava llenceria i amb el nom de Simfonia les seves creacions sortien amb paleta de colors, com pures obres d’art que miraven de suplir la música que dels instruments del meu pare ja no es deixaven escoltar. Aïllada per la carretera de revolts del Bruc, veia a la seva família de Pasqües a Rams i dels seus lligams igualadins es va anar allunyant, sentint-se moltes vegades dir, “tu rai”, tot i treballant sense conciliació familiar. Gràcies a ella, de ben petita, vaig escriure en català, doncs a l’escola no ens n'ensenyaven pas. Àvia increïble, no va deixar mai de cosir vestits als seus nets, tot i havent perdut gran part de visió. Ara s’emocionaria de veure a la seva neta Laura fent de mare, única il·lusió frustrada de la que es va plànyer just abans del seu comiat. 

article publicat al setmanari El 3 de vuit

Amistad

Relación abstracta entre seres vivos, química, un lazo, un sentimiento, una confianza, fidelidad, ayuda, coincidencias, obviar errores, escuchar, tiempo vivido juntos. Es siempre la amistad recíproca? Eres amigo de alguien o alguien es amigo tuyo o las dos cosas a la vez. Donde está la diferencia?  Si estar vivo y disfrutar de la vida cada día es ser feliz, ser amigo de tus amigos es estar a punto a cada momento, a todas horas, para lo que necesiten. No se vale decir "Ahora no puedo, lo siento, ven más tarde". Más tarde puede ser nunca más y te puedes percatar de cuanto lo querías cuando ya no puedas decírselo. No te arrepientas nunca de haber perdido un amigo para siempre sin haberle dado antes aquello que te pedía, sin egoísmo, en el momento que lo precisaba, no cuando a ti te convenía. Dar sin recibir nada a cambio. El compañerismo, que comparte una parte concreta de tu vida, tu trabajo, tu estudio, tu afición, a veces se acerca a la amistad sin acabar de serlo y otras se ensancha, se completa, se vuelve auténtica. Ahora bien, para ser amigo de los demás has de ser amigo ti mismo. Como si fueras dos personas, tienes un amigo interior al que ayudas o perjudicas, al que quieres o rechazas. Ir más despacio y dedicarte un tiempo a tu propio amigo interior, escuchando los batidos de tu corazón y dedicando más tiempo a tus amigos, a tu familia. Serás feliz compartiendo y harás felices a los demás. 

traducción del artículo pubicado en el semanario El 3 de vuit

Amistat

Relació abstracta entre éssers vius, química, un llaç, un sentiment, una confiança, fidelitat, ajut, coincidències, obviar errors, escoltar, alegria mútua, eixugar llàgrimes, temps viscut plegats. És sempre l’amistat recíproca? Ets amic d’algú o algú és amic teu o les dues coses alhora. On és la diferència?  Si estar viu i gaudir de la vida cada dia és ser feliç, ser amic dels teus amics és estar a punt a cada moment, a cada hora, per allò que necessitin. No s'hi val dir "Ara no puc, ho sento, vine més tard". Més tard pot ser mai més i et pots adonar de quant l’estimaves quan ja no li puguis dir. No et penedeixis mai d’haver perdut a un amic per sempre, sense haver-li donat abans, allò que et demanava, sense egoisme, en el moment que ho precisava, no quan a tu et convenia. Donar sense rebre res a canvi. La companyonia, que comparteix una part concreta de la teva vida, el teu treball, el teu estudi, la teva afició, a vegades s’acosta a l’amistat sense acabar-ho de ser i d’altres s’engrandeix, es completa, es torna autèntica. Ara be, per ser amic dels demés has de ser amic teu. Com si fossis dues persones, tens un amic interior al que ajudes o perjudiques, al que estimes o rebutges. Anar més a poc a poc i dedicar-te un temps al teu propi amic interior, escoltant els batecs del teu cor i dedicant més temps als teus amics, a la teva família. Seràs feliç compartint i fent feliços als demés.