Comiat

Comiat dolç amb besades moltes, com si fos la darrera nit dels amants. Comiat a la llar d’infants trencant el cor de la mare, quan deixa per primer cop el seu fill en mans d’estranys. Comiat manetes petitones d’un infant quan li dius que te’n vas, i a l’escola amb la motxilla a l’esquena, baixa del cotxe o et deixa de la mà corrent a dir hola al seu amic, que veu arribar. Comiat de solter que mai he sabut quina gràcia li troben, fent un bufó de l’acomiadat. Comiat a la primavera és el solstici amb la nit més curta de l’any. Comiat a la feina és un copet a l’esquena, dient el be que fas el teu treball malgrat no te’l poden pagar. Comiat salutacions cordials de milers de correus educats. Comiat de la parella que vol més espai i no sap com dir-te que t’ha deixat d’estimar. Comiat final de vacances amb amics que al separar-te saps no veuràs massa aviat. Comiat bona encaixada de mans de qui acabes de conèixer i després d’una agradable conversa us dieu a reveure i adéu-siau. Comiat sortida de qualsevol botiga després de rebre l’atenció de qui te la prestat. Comiat cel rogent que el sol tenyeix al cap vespre quan forçat per l’hora s’ha amagat. Comiat darrera entrada de Sant Fèlix anunciant que el gruix de la Festa Major s’ha acabat. Comiat escalf d’abraçada a un malalt que no saps si el tornaràs a visitar. Comiat sentiment dur, sense resposta, a qui no voldries perdre mai. Comiat portes que es tanquen per veure’n d’altres obrir. Amb un bona nit, un punt i final, un a reveure o un fins aviat m’he despedit. Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Columna publicada al setmanari El 3 de vuit

Solidaritat

Nit màgica viscuda divendres passat en el 7è sopar solidari de Masia Vallformosa. Any rere any, la Queta el prepara com si fos la missió de la seva vida. Gran pèrdua del seu company, amic i pare dels seus fills, transformada energia per ajudar a persones que pateixen la maleïda malaltia del càncer. Suport a malalts i familiars que han de conviure, gaudint de la vida que ens ha estat donada i de la que només tenim bitllet d’anada, és solidaritat. Sopar extraordinari als jardins il·luminats i decorats de casa seva, com si d’una revetlla es tractés, aplegant a més de 400 persones. Paraules emotives. D’en Joan Maria Pou, recordant la recent pèrdua de la seva estimada Tatiana, primera presentadora de tan lloable esdeveniment. De l’amfitriona, encoratjant-nos a posar el nostre gotim per l’esperança de viure, acomiadant persona per persona a la sortida, gest sense paraules, fent la sortida una invitació a entrar com si una pel·lícula d’en Buñuel es tractés. Candela Calle, directora d’un hospital de referent internacional com és l’ICO, amb una immillorable gestió malgrat les retallades. I entre avenços aconseguits, els que manquen i pels que es treballa, un homenatge a la vida i un tribut a l’esperança, paraules del nostre president, Artur Mas. Vetllada amb la nostra fantàstica rumba catalana, candidata a patrimoni immaterial de la Unesco, on hi vam parlar, ballar, somriure i posar el nostre de gotim per l’esperança de viure. El món necessita gent que faci la vida millor als demés.  Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma

Columna publicada a el 3 de vuit el 17 de juliol del 2015

Valorem el nostre entorn

10 anys de Congrés d’art, paisatge vitivinícola i enoturisme celebrat a Vilafranca fa quinze dies i, no s’ha vist desbordat per un poble amb jardins per paisatge, cultivats per pagesos que, any rere any, es deixen la pell i els calers per fer-lo créixer i del que els demés en gaudim sense més. Visc al Penedès fa 40 anys i enamorada de qui, des de llavors, és el meu marit, també em vaig enamorar de l’entorn en el que vivia. Vam anar a viure a un poblet petit i tranquil, on van néixer els nostres fills. Cóm venint de la gran ciutat, em podia atraure un poble on no hi havia ni clavegueres, on el telèfon passava per una centraleta possiblement xafardera, mai comprovada, on el carrer era sense asfaltar, encara li tenim, on no hi arribava gas i havíem de comprar gasoil per escalfar-nos i on la llar de foc a diari en les nits d’hivern convidava amics a menjar escalivades i a una conversa plaent. Caps de setmana plantant arbres, que ens farien ombra, i arbustos que ens donarien flors, vam viure gaudint cada dia del silenci de la nit, del despertar dels ocells, envoltats per vinyes engalanades amb diferents vestits segons l’estació de l’any, amb camins enclavats per muntanyes retallades en el horitzó, del nostre entorn. L’art, font d’inspiració i creativitat, que tot esser humà necessita si vol canviar el seu destí, també el vam afegir. Encertades ponències sobre La Vinya Pintada i Les Barraques Mestisses, entre d’altres, per valorar el nostre entorn. Com el valores tu?

Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma 

Columna publicada a El 3 de vuit