Solidaritat

Nit màgica viscuda divendres passat en el 7è sopar solidari de Masia Vallformosa. Any rere any, la Queta el prepara com si fos la missió de la seva vida. Gran pèrdua del seu company, amic i pare dels seus fills, transformada energia per ajudar a persones que pateixen la maleïda malaltia del càncer. Suport a malalts i familiars que han de conviure, gaudint de la vida que ens ha estat donada i de la que només tenim bitllet d’anada, és solidaritat. Sopar extraordinari als jardins il·luminats i decorats de casa seva, com si d’una revetlla es tractés, aplegant a més de 400 persones. Paraules emotives. D’en Joan Maria Pou, recordant la recent pèrdua de la seva estimada Tatiana, primera presentadora de tan lloable esdeveniment. De l’amfitriona, encoratjant-nos a posar el nostre gotim per l’esperança de viure, acomiadant persona per persona a la sortida, gest sense paraules, fent la sortida una invitació a entrar com si una pel·lícula d’en Buñuel es tractés. Candela Calle, directora d’un hospital de referent internacional com és l’ICO, amb una immillorable gestió malgrat les retallades. I entre avenços aconseguits, els que manquen i pels que es treballa, un homenatge a la vida i un tribut a l’esperança, paraules del nostre president, Artur Mas. Vetllada amb la nostra fantàstica rumba catalana, candidata a patrimoni immaterial de la Unesco, on hi vam parlar, ballar, somriure i posar el nostre de gotim per l’esperança de viure. El món necessita gent que faci la vida millor als demés.  Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma

Columna publicada a el 3 de vuit el 17 de juliol del 2015