Salutacions

Hola! escarit ens diem dues persones quan en  creuar-nos ens saludem amigablement. Cop de mà enlaire, a aquells que caminant per la vorera del costat es giren una mica i et reconeixen en passar. Hola sóc jo!, fem una cantarella quan ja som a casa, malgrat no tenir ningú al davant, sabent que algú altre ha arribat primer i ens escoltarà. Saludem, en qualsevol idioma, a l’uniformat de darrer el taulell de l’hotel a qui demanem que ens doni la clau del nostre allotjament. Seriosament a aquell funcionari que darrere una taquilla de l’administració demanem que ens atengui al requeriment poc entenedor. Al conductor del bus que li hem de pagar el bitllet per manca de previsió. 

Abraçades als invitats del nostre casament o de qualsevol altra celebració. Diem bon dia en llevar-nos i veure despert el nostre consort. Complaents rebem a qui es presenta a treballar per primer cop. Un somriure d’orella a orella quan veus atansar-se la persona que t’ha robat el cor. Ja som aquí! als botiguers del poblet on passes les vacances des de fa anys, en anar a comprar. A les xarxes, correus electrònics, telèfons i a les cartes salutacions no hi poden faltar. Agafats de les mans sense presentació prèvia, en una via lliure de cents de quilòmetres, abans ens vam saludar. Satisfets en dir el nostre nom, exposant el document d’identitat i esperant el moment de posar la papereta a l’urna per votar. Salutació demanant perdó i donant les gràcies, ha estat el començament d’un històric parlament en el debat d’investidura del nou president de la Generalitat.

Columna publicada al setmanari el 3 de vuit