En estat de xoc

Mai era el moment per explicar-vos què m’ha passat, però crec que ja és hora de dir-vos-ho. Així iniciava el whatsapp que l'endemà de Sant Jordi, la Mayte ens enviava a la resta del grup, deixant-nos a totes en estat de xoc. Feia alguns dies que no piulava quan el grup era una autèntica tertúlia diària, fos de bon matí, després de dinar o al vespre. Vaig anar al metge per un bony al cap i tot feia pensar que només era un lipoma de grassa, seguia dient. Lluny d’això m’han vist un forat de cinc centímetres al crani amb un intrús en el seu interior. La part bona és que era benigne, la part dolenta que estava mal situat en el cervell. Vaja, com un intrús benvingut a casa sense cadira a taula! Després d’un seguit de proves, el diagnòstic de metàstasi enfonsava a la família plorant d’amagat, mentre jo em mantenia ferma i incrèdula. Estic en bones mans, no us preocupeu per mi, us mantindré informades. La intervenció ha estat un èxit malgrat el tumor maligne, però ben localitzat. Ara ve la segona part a la qual s’ha d’afrontar. Una bomba de rellotgeria, la va fer esborrar del xat, demanant que ho entenguéssim. Mai toca canviar el riure d’un bon gintònic en paraules resignades però combatives. Repassa la vida agraint el que li ha donat fins ara i, preparada per deixar-ho tot en ordre, confia que el destí estarà a favor seu. Una dona forta, serena, valenta i disposada a lluitar, després del seu estat de xoc, se’n sortirà.

article publicat al setmanari El 3 de vuit