Dissabte

Primer dissabte de desembre, dia fred, vidres entelats. La terrassa mullada per la boira ens mostra un dissabte de descans de treball. Dia per aprofitar a fer un tomb que l’agenda ens va robant. Dia per anar al mercat del dissabte, per omplir el rebost, per fer previsions per al Nadal. Segon dia de la químio que l’estimada Maite ha de suportar, abans del trasplantament final. Dissabte, parella del diumenge, per a alguns el primer del cap de setmana i per a altres el primer del final. Sisè dia de la setmana civil o el setè en el còmput antic i cristià. El nostre dissabte, igual que l’alemany, el castellà, el francès, el rus, el polonès i l’italià significa sàbat, mentre que l’anglès, l’holandès i el llatí vol dir Saturn. En japonès és el dia de la terra, en suec el dia de banyar-se i en basc el de la mitja lluna. Setè dia de la setmana que diuen que Déu va descansar quan va acabar la seva creació universal. Segueix al divendres, que majoritàriament tanca la setmana laboral, malgrat també és un dia de molta feina per al comerç local. En dissabte cada any comença la nostra Fira del Gall, on comprem el preuat gall del Penedès, el gall dindi, el capó o l’ànec per coure i menjar-nos-el amb familiars. Aquest desembre tindrem un dissabte de Nadal i els pessebres celebraran el naixement del tan esperat. I també acomiadarem l’any 2016 tot brindant amb cava l’entrada del nou any. Hi ha tants dissabtes que no acabaria mai.

Article publicat al setmanari el 3 de vuit