Remember

Recorda, rappelles toi, ricordare, huske, remember, paraules que transporten al passat. El passat ja ha passat i ningú el pot recuperar, però la memòria de successos colpidors no es poden oblidar. Oblit a vegades imposat per recompondre la vida i seguir endavant. La memòria, tan selectiva, que fa de l’oblit la seva norma. Quantes i quantes coses hem esborrat de la nostra memòria. Algunes per bé, obligats a guardar secret i d’altres inconscientment, perquè no ens convé rememorar. Passar pàgina se’n diu d’això. Com si les pàgines no poguessin tornar enrere i remetre’ns al que diuen, si ho diuen, perquè no tot està escrit. Diferent és llegir alguna cosa a escoltar-la o veure-la en imatges. Podem riure del passat, això vam fer divendres passat amb amigues de la meva infantesa, veient la comèdia El florido pencil versió nenes. No tot van ser rialles. Que fort, diran les generacions d’ara, si el que representa aquesta comèdia ho vam viure realment! Increïble, encara bo com hem sobreviscut i com som ara. Però l'endemà, al Canal 33 vaig veure l’altra cara de la moneda, en el reportatge de la por dels orfes del franquisme. Canviant el somriure pel nas arrufat vaig pensar, com pot ser que la justícia no hagi castigat tanta maldat?

article publicat al setmanari El 3 de vuit