Desenvolupament sostenible

La Terra i els seus habitants pateixen cada cop més i pitjor. Procurar només pel nostre propi benestar no fa un món sostenible. Comprar uns pantalons a cinc euros no adonant-nos que s’ha fet com a conseqüència de l’esclavitud de molts asiàtics que els tenen tancats dia i nit sense veure el sol com animals, no és sostenible. Consumir productes que contaminen els nostres rius i mars i fan créixer una ramaderia i una pesca que en consumir-la ens transmet malalties, no és sostenible. Viure sense pensar que tothom s’ha de guanyar la vida, regatejant preu a força de carregar-se la qualitat, aprofitant-se del bon treball d’uns en benefici de pocs, no és sostenible. Viure només el present sense pensar en el futur que deixem als nostres fills i néts, sense adonar-nos que nosaltres mateixos patirem les conseqüències, no és sostenible. El setembre del passat 2015 les Nacions Unides van arribar a posar uns objectius de desenvolupament sostenible que van del 2015 al 2030 i el novembre del mateix any el COP21 aprova els acords del canvi climàtic. Malgrat que tot sembli insuficient, hi haurà un abans i un després perquè a partir d’ara s’impliquen els estats, les empreses i la societat civil, donant un paper protagonista al sector privat. El secretari de les UN, Ban Ki-Moon, ha dit: “al nou escenari, les empreses tenen un paper fonamental per desenvolupar en l’èxit de cadascun dels objectius globals”. Jo diria, tots i cadascun de nosaltres el tenim.

Article publicat al Setmanari el 3 de vuit