Un any
més, pobles del Pirineu reviuran amb falles la nit de Sant Joan. A Isil,
Patrimoni d’Interès Nacional el 2010, el foc és el centre de la celebració
ancestral. Un gran tronc plantat en mig de la plaça espera les falles,
disposades dalt de la muntanya. S’assequen un mes abans per ser enceses pels
fallaires quan caigui la nit i les baixin muntanya avall dibuixant un seguici
de cuques de llum en ziga-zaga. Es tracta de troncs gruixuts de metre i mig de
llargada, i d’altres més portables. Els joves i no tan joves celebren el
solstici d’estiu portant el foc entre mans. Patrimoni Immaterial de la
Humanitat per la UNESCO el 2015 amb 63 pobles pirinencs més, estan documentades
des del segle XI. Isil, nucli de poques cases habitades, veu com una allau de
visitants amb motxilles i sacs de dormir disposats a descansar poques hores en
masies habilitades, caravanes, tendes plantades o al ras, irrompen la soledat
del lloc tranquil, que bullirà amb cants i balls il·luminats fins la matinada.
A les set de la tarda pugen amunt i, un cop encesa la gran falla, comença la baixada, muntanya a través, amb el foc a les espatlles. Aquest any la flama del Canigó ha estat l'encarregada d'encendre el gran tronc. A baix, seguint el ritual, amb la punta de la falla cremada marquen creus a la porta del cementiri homenatjant antics fallaires. I avivant el tronc encès de la plaça, canten i ballen al seu voltant quatre danses: la dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla, havent rebut abans flors, coca i vi i havent donat pas al ball de la festa major.
No hay comentarios:
Publicar un comentario