Octubre

Octubre pinta fulles amb colors de tardor. Vuitè mes del calendari romà, és el desè del gregorià. Comença sent balança, creativitat, harmonia, diplomàcia, amor al debat, resolució pacífica de conflictes, i acaba com a escorpí, actiu, contundent, valent i irresistible. Clou la verema i molts pobles la celebren amb una segona Festa. Onomàstica de ma filla just quan el seu avi anys complia, i tres dies després, la meva mare ja en fa 10 que no hi és. 525 anys ençà, diuen, Colom va desembarcar a Guanahaní, al Carib. Retarda una hora els rellotges. Dia u el més matiner. Tota la nit, joves sentinelles, i des de les cinc, els votants protegeixen urnes i paperetes. Dies d’indignació per la repressió a milers de ciutadans catalans. No delinqüents, no lladres, homes de negre, soldats d’un exèrcit més que servidors de l’ordre públic. Dies i vespres angoixants amb notícies a totes hores. Es declara i no es declara la independència i l’espera desespera. Els dos Jordis empresonats ens deixen orfes de celebracions. Temperatures properes a l’estiu fan d’aquest octubre el més calent que es viu. El 27, coincidint amb el meu primer dia a la universitat, el recordaré pel naixement d’una república que la incubadora no pot abandonar. El govern que ha fet seu l’art de parlar en clau, s’ha de defensar des de Brussel·les de l’embat de l’Estat central. Quan el octubre va a la fi, tots els ocells de l’hivern ja són aquí. 

article publicat en el Setmanari de el 3 de vuit