Fa tan sols 25 anys,
que costós era anar a l’estranger i fer trucades per donar senyals de vida a la
família! Fills que estudiaven o treballaven lluny de casa, escrivien cartes de
tant en tant per mantenir vincles. Recordo trucar des de cabines telefòniques,
tancades o obertes, al mig del carrer, que només funcionaven amb monedes, o
fent trucades a cobrament revertit, si escurades tenies les butxaques. Ara, a
cost zero, per Skype ens veiem fins i tot les cares. A l’any 92, les Olimpíades
ens van atansar a les comunicacions via satèl·lit i els correus electrònics van
començar a utilitzar-se amb certa cautela. Quin fart de riure, una vegada, a
Itàlia, veient com els vianants parlaven pel carrer amb aquells aparells
mòbils, grans com soles de sabata! Qui ens hauria dit que ara, a totes les
taules, la majoria de comensals, a banda del tovalló, al costat del plat hi
tindrien un mòbil extraplà per rebre trucades, mails, whatsapps, notícies
d’amics al Facebook, piulades al Twitter, recerques professionals a Linkedin...
Quantes amistats recuperades gràcies a les xarxes. Sense excuses per
comunicar-se, ens ha canviat la vida, sí, però, hem après a fer un bon ús de
les xarxes? Hem de saber dir ben dit el que volem dir i no passar bestieses de
continguts que avorreixen o agredeixen els altres. No vulguem perdre contactes
que no contesten, en sentir-se assetjats a totes hores veient com es denigra la
llengua. Fer-ne un bon ús seria un bon repte.article publicat al setmanari El 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario