L'oportunitat de viure

Dies enrere tres membres d’una família van decidir anar-se’n d’aquest món voluntàriament. Persones conegudes per alguns de vosaltres, amb una situació econòmica estable, aparentment feliços amb el seus handicaps, però afrontant-los amb serenor i valentia van decidir posar fi a la seva vida i deixar a la resta de la família orfe d’ells, amb el dolor que el seu buit els farà, la resta de les seves vides. Un prejubilat d’una caixa d’estalvis també desapareguda i una infermera avesats a ajudar als demés, amb una filla amb dificultats, es van permetre modificar el guió de la seva vida, posant-li un punt i final tràgic. El veïns consternats no s’ho expliquen. Qui te un perquè viure sempre trobarà un com fer-ho, va dir Nietzsche. Som allò en el que creiem, deia Wayne W. Dyer. Van deixar de creure en ells? El sol treu el nas darrera les cases i anuncia que avui apretarà. Però avui els tres penedesencs que van decidir no sentir-ho no el veuran. Important és el què pensem ja que dicta el camí de la nostra realitat. Tot allò en el que creiem és en definitiva el que volem. D’aquí a la importància de cultivar l’enfocament del nostre pensament ja que poder és creure que podem i aquell que es treu la vida només ho ha pogut fer creient fermament que podia fer-ho. Havien de ser persones fermes, segures del que havien decidit, havent descartat l’oportunitat de viure.

Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es

Article publicat a el setmanari El 3 de vuit