Hem acomiadat un amic, un marit, un pare, un avi, un germà, un cunyat, un tiet. Va tenir la gran dissort de perdre un dels seus cinc fills en un tràgic accident que ens va commocionar tots. L’Oriol, amiguet d’infantesa del Pol, era com si fos de la família. Sempre el recordarem quan ell i la Marta venien a jugar aquelles tardes de Nadal al nou joc de sobretaula que tocava. De cos gran, de veu forta, de riure fàcil, sempre expressiu, no podia caure indiferent. Obert i sense escrúpols, deia les coses sense embuts. Company de fatigues d’estiraments per a l’esquena al carrer del Sol, ens feia passar volant l’hora i mitja, entre asseguts en una gran pilota i estirats, potes enlaire, rient-li les bromes que aquelles postures ridícules li inspiraven i feien esclatar de riure. Membre incondicional de l’organització del sopar de la nit solidària del Rotary Club de Vilafranca, aconseguia fer venir un munt d’amics i aconseguia grans aparells electrodomèstics donats per empreses de grans marques amb què es recaptaven fons en sortejar-los. Comerciant infatigable, era l’ànima de la parada de roses que per Sant Jordi posaven davant la seva botiga, animant els transeünts a ser solidaris per la causa d’aquell any. Optimista i lluitador fins al final, va aprofitar els bons moments que els parèntesis de la seva llarga malaltia li donaven per sortir a buscar bolets a la muntanya, anar al mar i gaudir de la bona conversa al voltant d’una taula ben parada. Tot un referent. Descansi en pau.
article publicat al sestmanari el 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario