Diuen al Japó que les
ceràmiques trencades i reparades són més boniques que les senceres. Les reparen
amb làmines d’or convertint la part malmesa en la més forta de la peça, fent-la
més bonica que l’objecte original. Hiroshima és un cas inaudit de resiliència. Tota
la població va ser destruïda després de la caiguda de la bomba atòmica, excepte l'edifici de la Prefectura de Promoció Industrial del 1915 mig destrossada, però en peu malgrat haver estat al hipocentre de la bomba. El més normal hagués estat enderrocar-lo
per construir-ne un de nou al seu lloc o haver dedicat aquell espai a qualsevol altre finalitat, però no va ser així, els japonesos van voler deixar aquella estructura
malmesa en peu, rehabilitant-la de forma que aguantés per sortir enfortits de
la debacle. El Genbaku Dome del Park commemoratiu de la Pau d’Hiroshima recorda
la desgràcia que la població va sofrir el sis d’agost de fa setanta-un anys. La seva cúpula, anomenada de la bomba, recorda
aquells fets tan espantosos perquè el seu record no permeti repetir-los mai
més. La resiliència i el seu impacte en les persones i en les organitzacions és
la capacitat que tenen per resistir i superar agressions traumàtiques
sortint-ne enfortits. La resiliència és un sí a la vida. És la capacitat de
generar probabilitats, de convertir amenaces en oportunitats projectant el
futur, apreciant i potenciant el que es te, creant el que es vol i transformant
cap el que es vol ser. Ara és l’hora de la resiliència dels catalans.
Article publicat al setmanari El 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario