Un dia reps un mail resposta de la nadala d’aquest any.
Resulta que el teu amic interpreta que necessites espargir la boira i t’invita per
enèsima vegada a Terra Santa. Li comentes a la parella i no arruga el nas.
Penses, pòster sí, ja tocaria, fa anys que m’ho diu i sempre tenim excuses. Ho parlem
un diumenge. Proposem dates i em confirma que els hi va be malgrat ara són a Romania.
L’endemà, comprem bitllets directe Tel Aviv. I quan menys ho penses ja tens la
reserva feta. Aniràs a un país d’on no has sentit més que conflictes. Però, qui
no te conflictes? Fa tants pocs dies de l’accident fatal. Comences a fer plans
i el primer que toca és fer canvis a
l’agenda, tantes improvisacions no escollides que te l’han fet canviar que et dius,
ara toca, tot segueix. Aterrem a una hora raonable a l’aeroport Ben Gurion, tan
modern com el d’El Prat. Uns mosaics romans penjats de la paret ens donen la
benvinguda i pensem, interesant rebuda. Passem el control policial amb cares de
pocs amics. Agafem la maleta i sortim esperant trobar-te a un amic que vas conèixer
fa anys i confies no hagi canviat massa. Passes la porta de sortida i el veus
allà amb els braços enlaire. Ja estem salvats. T’imagines buscant hotel en
Terra conflictiva. Però no, aquesta es una Terra que et sorprendrà. Ni imagines
quan. Israel, Terra llegendària de multitud de civilitzacions d’occident i
orient pròxim. I comença la nostra aventura.
Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es,
www.dracma.cat
columna publicada a El 3 de Vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario