Dies enrere escoltant a Antoni Argandoña, catedràtic de
fonaments de l’anàlisi econòmic parlar de l’ètica i la informació financera
vaig coincidir totalment amb el seu argument. Deia que la crisis econòmica i
financera, la crisi política i social tenen molt a veure amb la manca d’ètica
que estem patint fa uns quants anys al nostre país. Que la crisis ètica podríem
dir té 3 nivells: Micro, per les actituds, les conductes personals i
professionals. Hem arribat a un punt que el que no roba és babau. Meco, el que
la societat no hagi fet el que tenia que fer. Governar ni gestionar be les
organitzacions i Macro, la política i regulació de la informació financera
institucional ha donat molt mal exemple, carregant-se els valors socials. I
ara, dic jo, a corre cuita, ens posen de termini el proper 1 de juliol per que
les organitzacions, tan públiques com privades, aprovin un pla de prevenció de
delictes per que puguin ser demandades si no es governen i gestionen be, posant
els mitjans per evitar que les persones físiques cometin delictes indesitjables
per la societat. Els consistoris municipals són la única excepció. El ministre
de justícia Rafael Català pensa que la reforma penal propiciarà una nova
cultura empresarial. Ja està be que els responsables de les organitzacions no
puguin encongir-se d’espatlles i diguin a mi què m’expliquen, però sembla mentida
que ens hagin de posar lleis que puguin culpabilitzar penalment a persones
jurídiques, per mirar de reimplantar l’ètica entre les persones físiques. A
partir d’ara ja no és important l’acció sinó l’omissió del seu control. Ens
preguntarem què és l’ètica, deia Argandoña. Un conjunt de regles d’ús de la
persona. La persona canvia perquè aprèn. L’important no és l’ètica, no és el
resultat que se’n extreu, sinó la capacitat de la persona a ser millor. Cada
cop que fem alguna cosa millorem una mica o empitjorem una mica, guanyant o
perdent qualitat humana. L’ètica està present en totes les accions. L’ètica no
existeix separada de l’acció. No és un conjunt de regles abstractes. Persegueix
l’excel·lència. No s’aconsegueix en una sola vegada. No són suficients les
bones intencions. Cal fer-se les preguntes correctes. Què és millor en cada
cas. La retenció d’intenció. Per què faig les coses com les faig. Buscar
alternatives. Posar els mitjans per que el que hem fet malament no torni a
passar. Diria jo, no és el mateix fer-ho malament que equivocar-se. Tres
continguts te l’ètica. 1. Complir normes. 2. Fer el bé, per tu mateix i per els
demés i 3. Desenvolupar les virtuts. Tenir sensibilitat ètica, és detectar els
problemes, buscar solucions, valorar-les, decidir bé i tenir voluntat de portar
a la pràctica la decisió. Allò que no és el que em fa guanyar més diners, em fa
mandra i em dona feina però és el que haig de fer.
Els principals
principis de l’ètica financera són donar prioritat als interessos del client,
fent prevaldre la justícia, la imparcialitat, la integritat, la lleialtat, la veracitat,
la independència, l’objectivitat, ... però, hi ha asimetria d’informació i de
poder per manca de professionalitat, de diligència, de preparació, de cura dels
detalls, de reconeixement dels límits, de prestigi de la professió i allò que
es diu la funció social de les finances o responsabilitat davant el bé comú, el
que hauria de fer és contribuir a l’eficiència de l’economia, a l’estabilitat
dels mercats i del sistema i a generar confiança en la gestió del risc amb
exemplaritat i prudència.
La crisis Meco es va produir per canvis en les coordenades
del funcionament de les organitzacions, per manca del control dels riscs, per buscar
el màxim valor en borsa a curt termini amb una successiva assumpció de risc per
IMPRUDÈNCIA, per l’elevada remuneració dels directius i analistes amb incentius
perversos manipulant resultats amb excessiu afany de riscs, per la divisió del
treball, no contemplant les conseqüències socials per les decisions
empresarials preses i pel deteriorament de la professionalitat i la imprudència
en la gestió. Havent una percepció del risc diversa. No pensant a futur, només
ens interessa els resultats a final d’any. Sent impacients i negant els límits,
creant opacitat en productes i operacions. Practicant injustícies amb clients,
empleats i amb la societat i fent miques la responsabilitat personal.
Cal organitzar la societat per que l’eficiència sigui
màxima. Alguns pensen si el creixement del PIB és sà. L’eficiència es mesura no
només en diners. L’eficiència s’aconsegueix en les empreses donant el màxim
benefici al valor de les accions. L’objectiu natural de l’empresa és alinear
objectius dels directius amb els dels accionistes. L’objectiu de les finances
és maximitzar els rendiments del capital amb un nivell de risc adient al
capital, que es justifica moralment per la recerca de la màxima riquesa,
teòricament possible i èticament correcta.
Malgrat no és fàcil ser ètic, és la única via per arribar a
l’excel·lència. Hem de corregir aquesta forma de ser que hem tingut fins ara i
arribar a tothom iniciant el debat sobre el futur de la joventut, perquè sinó
l’ètica brillarà per la seva absència.
Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma
article publicat a El 3 de Vuit
