Avui no tinc tema. No sé de què us parlaré perquè confiava
en inspirar-me en el dia a dia que més em plau. Però difícil m’ho posa aquest
maig. Mes excel·lent de primavera. Mes de dies variables com no ho ha estat en
tot l’any. De calors i freds a dies humits i ventosos. Ens arriben eleccions i
amb elles tota classe de sensacions. Sort en tenim dels que t’aprecien per fer
del sentir vibracions. Un comiat, un cop a l’espatlla, un no és el moment, un
ara és moment de canvis, ja res és el que era. Tristesa als ulls dels que es
queden, esgotats per la lluita perduda de qui fort com un roure ha plantat cara
al seu destí i d’aquells que, inexplicablement, veuen caure a qui feliç gaudia
mirant un partit esportiu en la seva companyia. Mes d’aniversaris importants
pels que van néixer i pels que van decidir prendre el seu camí junts. Em
pintaré el dia de color de l’esperança com les teves vinyes, Maria, i faré que
rebroti d’aquesta soca una mica seca i cansada, els més bonics i tendres
rebrots, ha estat la poesia d’una bona amiga aquest matí. M’agrada perquè som
tant diferents que hi ha quelcom que ens fa iguals , és la confiança en
utilitzar el mateix llenguatge, són les paraules des del cor de l’amistat.
Somriure és més que viure l’arabesc dels passos que agonitzen, allà amb els
sentiments que cavalquen l’atreviment de les vespes. Somriure és més que viure,
dedicat als meus pares per un bon amic quan encara jo no havia arribat a aquest
món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario