Comiat

Comiat dolç amb besades moltes, com si fos la darrera nit dels amants. Comiat a la llar d’infants trencant el cor de la mare, quan deixa per primer cop el seu fill en mans d’estranys. Comiat manetes petitones d’un infant quan li dius que te’n vas, i a l’escola amb la motxilla a l’esquena, baixa del cotxe o et deixa de la mà corrent a dir hola al seu amic, que veu arribar. Comiat de solter que mai he sabut quina gràcia li troben, fent un bufó de l’acomiadat. Comiat a la primavera és el solstici amb la nit més curta de l’any. Comiat a la feina és un copet a l’esquena, dient el be que fas el teu treball malgrat no te’l poden pagar. Comiat salutacions cordials de milers de correus educats. Comiat de la parella que vol més espai i no sap com dir-te que t’ha deixat d’estimar. Comiat final de vacances amb amics que al separar-te saps no veuràs massa aviat. Comiat bona encaixada de mans de qui acabes de conèixer i després d’una agradable conversa us dieu a reveure i adéu-siau. Comiat sortida de qualsevol botiga després de rebre l’atenció de qui te la prestat. Comiat cel rogent que el sol tenyeix al cap vespre quan forçat per l’hora s’ha amagat. Comiat darrera entrada de Sant Fèlix anunciant que el gruix de la Festa Major s’ha acabat. Comiat escalf d’abraçada a un malalt que no saps si el tornaràs a visitar. Comiat sentiment dur, sense resposta, a qui no voldries perdre mai. Comiat portes que es tanquen per veure’n d’altres obrir. Amb un bona nit, un punt i final, un a reveure o un fins aviat m’he despedit. Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Columna publicada al setmanari El 3 de vuit