Valorem el nostre entorn

10 anys de Congrés d’art, paisatge vitivinícola i enoturisme celebrat a Vilafranca fa quinze dies i, no s’ha vist desbordat per un poble amb jardins per paisatge, cultivats per pagesos que, any rere any, es deixen la pell i els calers per fer-lo créixer i del que els demés en gaudim sense més. Visc al Penedès fa 40 anys i enamorada de qui, des de llavors, és el meu marit, també em vaig enamorar de l’entorn en el que vivia. Vam anar a viure a un poblet petit i tranquil, on van néixer els nostres fills. Cóm venint de la gran ciutat, em podia atraure un poble on no hi havia ni clavegueres, on el telèfon passava per una centraleta possiblement xafardera, mai comprovada, on el carrer era sense asfaltar, encara li tenim, on no hi arribava gas i havíem de comprar gasoil per escalfar-nos i on la llar de foc a diari en les nits d’hivern convidava amics a menjar escalivades i a una conversa plaent. Caps de setmana plantant arbres, que ens farien ombra, i arbustos que ens donarien flors, vam viure gaudint cada dia del silenci de la nit, del despertar dels ocells, envoltats per vinyes engalanades amb diferents vestits segons l’estació de l’any, amb camins enclavats per muntanyes retallades en el horitzó, del nostre entorn. L’art, font d’inspiració i creativitat, que tot esser humà necessita si vol canviar el seu destí, també el vam afegir. Encertades ponències sobre La Vinya Pintada i Les Barraques Mestisses, entre d’altres, per valorar el nostre entorn. Com el valores tu?

Maria Torra, economista, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma 

Columna publicada a El 3 de vuit