Terry Pratchet en el seu llibre Small gods, va escriure: La
tortuga criatura terrestre. No es pot viure més a prop de terra. El seu horitzó
a no més d’uns centímetres. La velocitat que pot agafar és per abatre un enciam.
Ha sobreviscut quan la resta de l’evolució passava pel costat deixant-la
enrere, massa complicada de menjar no representava cap amenaça. En canvi l’àguila,
criatura de l’aire i les alçades, amb l’horitzó fins el infinit. Ulls aguts
detecten moviments d’animalets de veu cridanera a mig qm. de distància. Tot
poder, tot control. La mort súbita volant. Ungles tan afilades per cruspir-se
qualsevol coseta. L’àguila passarà hores en un cingle escrutant els regnes del
món fins detectar moviments llunyans, i de sobte es concentrarà, concentrarà,
en la petita closca que es bressola entre arbustos allà baix. Llavors l‘àguila
es llançarà des de dalt... i un minut després, la tortuga descobreix que el món
s’allunya. I el veu per primera vegada, ja no a tocar de terra, sinó a
dos-cents metres. Que gran amiga l’àguila!. Quan l’àguila la deixa anar. Quasi
sempre la tortuga es precipita a la mort. Sabem perquè. La gravetat és quelcom irrenunciable.
Ningú sap perquè ho fa l’àguila. Amb l’esforç que requereix cruspir-se la
tortuga, havent-hi qualsevol esmorzar millor. Sembla gaudir turmentant a les
tortugues. Però, no és conscient que forma part d’una forma molt tosca de
selecció natural. Algun dia una tortuga aprendrà a volar.
Maria Torra, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat
columna publicada a El 3 de Vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario