què impedeix somriure?

El so divertit del meu despertador cada bon mati. Els ametllers en flor, el cel blau encès o emboirat que veig des del lavabo amb Montserrat al fons. Una eixida del sol cada matí, a hores ja desperta, que pinta de colors càlids els núvols encotonats. El to divertit del meu marit quan saluda al veurem fent estiraments per terra. El gust agradable de l’aigua calentona a la dutxa. El plaer del contacte de la crema hidratant sobre la meva pell. La lectura dels missatges d’amigues recuperades i cohesionades gràcies a la nova tecnologia. Estar connectada amb la meva filla apassionada per la dansa. Les comunicacions compartides i admiració de fotos al facebook i a instagram.  El gust d’una pastanaga i dues pomes liquades amb un mini entrepà de sardines amb pa de farina sense gluten, per si de cas, i un bon rooibos calentó. Les vinyes arrenglerades en quadrants oblicus al llarg de la carretera d’Igualada observant-me mentre condueixo cap el despatx. Comprovar que totes les dones, amb les que treballo, estan be i disposades a donar-ho tot de bon matí. Veure a diari al meu fill content de continuar l’empresa del seu pare. Conviure amb l’home més optimista i desenfadat que conec. Amb tot això i més, res impedeix somriure i creure en qualsevol dels projectes que ens portem entre mans. Gràcies Ricard per pensar en mi.

Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.Dracma.cat 
columna publicada a El 3 de Vuit