Inici d'un somni (I)

Curt diluvi intens ha caigut aquesta matinada. L’aigua repica a la claraboia composant música orquestral i desperta dins d’un somni operístic no enregistrat. Llampecs il·luminen racons de casa i s’avançaven a trons volent espantar. Tot segueix quiet al dormitori de la Laura, millor no aturar el seu descans. El bar del costat obra, seiem i demanem el nostre nutritiu esmorzar. A Som-hi Dansa tot previst, la càmera a punt està. Llista d’aspirants preparada amb l’horari al que estan convocats. Instruccions per atendre’ls donades, dorsals per identificar-se numerats. Llums als vestuaris encesos, sala on podran escalfar.  Puntual la porta s’obre, donant pas a la primera aspirant. La lluentor dels seus ulls desborda il·lusió en aquest repte posat. Un rere l’altre s’atansen a un somni, que els seus peus i el seu cos poden fer realitat. Comencen proves i, com una lladre d’imatges, m’apropo a mirar, com si d’un forat del pany m’hagués apropiat. La coreografia comença a trossets. Pas a pas, gir a gir, gest a gest es desgrana i assaboreix,  com una magrana a granets. Ara ho fan tots alhora, ara ho fan per grupets. Tots ho donen tot de si, en aquell indret. La música és alegre i el somriure als llavis és el més comú de tots ells. La humitat del seu cos enlluerna, com una joia recompensa d’aplaudiments . Seguiran més proves a la tarda, cant i interpretació d’un en un. I jo, mentrestant, me’n adono del càsting respectuós que estic veient. Inici d’un somni, sens dubte, un gran projecte tot ell.

Maria Torra, economista, mediadora d'assegurances,linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Columna publicada al setmanari El 3 de vuit