Passeig en llibertat

Tot just arribo a casa i la Trufa em demana amb la seva poteta que la tregui a passejar.  Ja n'hi ha prou de tres hores de corbes ajaguda al maleter del cotxe. Ens apartem del poble en un no res i anem les dues com a bones companyes, xino-xano, muntanya amunt. El camí travessa la Noguera Pallaresa i el seu soroll fa sorda qualsevol paraula que pronuncio, per indicar-li que no s’allunyi massa del meu costat. M'agrada passejar-la lliure, sense corretja, veient-la gaudir de l'aire fresc que li esvalota el pelatge quan fa alguna de les seves corredisses saltirones que denoten com pot arribar a ser de juganera. Miro a banda i banda del camí i passem un saltant d'aigua que fa imaginar la immensa quantitat d'aigua que la neu fosa de l'hivern deu haver emmagatzemat aquest any. Arbres, arbustos, matolls i plantes de tota mena omplen la vista en el nostre caminar. Em fixo en els esbarzers, arbusts de tiges robustes, arquejades i de fortes punxes ganxudes que formen masses atapeïdes protegint les móres vermelles i negres segons hagin madurat. Alguns romeguerons, el seu parent pelut, s'intercalen en el camí i et deixen atansar sense l'amenaça d'una fiblada dolorosa quan culls els seus fruits. La bosseta que porto m'ajuda a fer la meva collita de la qual gaudirem en arribar a casa. El seu gust astringent em recorda la melmelada dolça que feia cada any, de les collides al Montseny, una gran amiga desapareguda. La natura en llibertat m'ha fet present qui sempre portaré al meu cor.    

 Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit