Crema París i no ens cremem nosaltres

Obrint els ulls i desperta, m’aixeco del llit. Bon dia voldria pensar, però una quimera s’avança al meu desig. Com deuen estar? Com deu ser de gran el seu dolor, el seu sentiment d’impotència! Fa poquet vaig tenir l’encert de passar uns dies amb amigues de la meva infantesa en aquell indret. Com vam gaudir d’haver retrobat la nostra amistat i engrandir-la, si cap, en aquell entorn memorable. París s’ha convertit, per les que ens el vam recórrer, un lloc inoblidable on vam riure, xerrar i gaudir de confidències. En què s’ha convertit des del passat 13 a la nit? El món està boig? Per què tantes diferències entre uns i altres? Cultura sense comprensió. Religió que no apropa. Fanatisme cada cop més plural, com una taca d’oli, fa molt de mal. Diners sense finalitats justes. Mentre uns els malgasten vivint com a reis, d’altres els compten cada mes per poder donar un bocí als seus fills si tenen un sostre on aixoplugar-se, i d’altres que es diuen pares de la pàtria els aboquen en armes contra pobles llunyans. Per què? Per què no s’hi fa res? Ara, més cors destrossats. Qui explica l’inexplicable? Què amaguen els països occidentals? Què signifiquen fronteres traçades en línia recta? Com s’explica la venda d’armes? La Pau no necessita armes. L’odi corre ràpid com el foc crema la pólvora. Després ens esgarrifem quan crema París i no ens cremem nosaltres. 

Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Publicat al setmanari El 3 de vuit