Va néixer la bombolla financera. Amb la construcció
immobiliària, diners prestats amb negligència, sense control, temptant a
inversions inassolibles per persones que només veien els guanys de l’especulació
i vivien al dia treballant la resta de la seva vida per tornar-los. Preus de solars
i habitatges en alça, érem a l’abundància. Fins que l’aixeta es va tancar i tot
es va anar en orris. Bancs convertits en agencies immobiliàries, famílies
senceres arruïnades sense llar, empreses sense clients i amb clients que no paguen,
obligades a presentar concursos de creditors i entrant en una espiral sense
retorn pel contagi a la resta de sectors. El que abans pujava ara baixa i vam
entrar en el Gran Basar. Tot regateig és poc per sentir-nos valents per
aconseguir un duro a quatre pessetes. I les empreses perden ingressos i baixen
i rebaixen preus per esgarrapar els clients de les altres, arriscant i posant
en perill la continuïtat del seu negoci i dels seus llocs de treball. La
renovació d’una compra és el moment en que repetim l’adquisició d’aquell be o
servei perquè ens ha donat un bon resultat i ens agrada. Seduïts per
alternatives desconegudes que no deixen veure la tara que porten al baix preu, com
si d’un encanteri de serpent es tractés, disposats a assumir-ho, ens sentim
lliures d’equivocar-nos. L’error es rectificarà i aturarà aquesta caiguda
lliure que només porta a la ruïna,, arrossegant fins i tot els que no van
participar a la bombolla.
Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat
Article publicat al setmanari El 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario