Mirar cap a un altre costat

Qui no hagi vist que els catalans ja fa 11 anys, en tombar el TC l’Estatut aprovat al Parlament, els ha alimentat de forma exponencial un sentiment profund nacionalista, mira cap a un altre costat. Qui no hagi vist que de quatre senyeres que s’enarboraven fa poc, algunes penjades a balcons, ara hi ha milers d’estelades, bandera definida a l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a Cuba, la històrica senyera de les quatre barres roges sobre fons groc, amb l’addició d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes, que significa la voluntat de ser un poble lliure, portades a mans, a l’esquena, penjant de màstils, a la muntanya, estesa en prats, en tendals gegantins, rècord Guinness amb espelmes, tapant façanes, com a catifes, tapissos, pintades a la cara, els braços, fent de capa de mascotes, enarborant-la cantant els Segadors, l’Estaca, el Cant dels ocells. Qui no ho hagi vist és que mira cap a l’altre costat. Qui justifica les accions d’intentar evitar que un poble s’expressi lliurement, perquè ho fan contra la “Ley”, amb porres, cops, empentes, creant pànic, arrossegant persones pacífiques per terra, escales avall, a mastegots, amb vexació, insults, llençant orins per sobre els seus caps, disparant bales de goma prohibides, intimidant, provocant, fent un mal físic i moral com no en hi ha d’altre, es que miren cap a un altre costat. Mirar cap un altre costat és voler ignorar o és ser covard? 

article publicat al setmanari el 3 de vuit