Artículo traducido del orifginal publicado en el semanario El 3 de vuit
viernes, 21 de septiembre de 2018
Dicen que les hemos robado la Diada
No será que los constitucionalistas no les importó nunca antes, la
Diada? Lo digo porque es un día que se celebra una derrota, una gran pérdida y
se reivindica recuperarla. No creo que ellos celebren derrotas -no está en su
ADN-, más bien victorias y ufanos de la derrota de los contrarios, aprovechan
para rascar en la herida y no entienden que al hacerlo no la curan, más bien la
irritan, la infectan y la enquistan. No tienen empatía. No hace falta contar
los manifestantes. Las imágenes hablan solas. Había gente disfrazada, como
dicen algunos, y contentos de ser capaces de ir todos a una, por una causa, por
un sentimiento muy honorable como es su patria, su nación, su familia, la que
vive y la que murió sufriendo lo que los opresores de la dictadura les dio la
gana hacer. Su continuidad nos ha llevado hasta aquí, reivindicando una
democracia enrocada en leyes dictadas en momentos que no han pasado página al
pasado y no miran el futuro con la libertad que todos deseamos, deseábamos
cuando estudiábamos los últimos años de la dictadura y seguiremos deseando por
un futuro mejor para todos, no sólo para unos cuantos. Es justo y razonable, y
su tesitura en dividir pretende mantenerlos en el poder que ahora temen perder.
Es la ciudadanía la que ha presionado a los políticos, de ahí vienen los
errores cometidos, además de que, si una de las partes no quiere negociar, la
otra tiene que tomar decisiones muy arriesgadas. No por ello es justo que les
priven de libertad.
Artículo traducido del orifginal publicado en el semanario El 3 de vuit
Artículo traducido del orifginal publicado en el semanario El 3 de vuit
Diuen que els hem robat la Diada
No deu ser que als
constitucionalistes no els ha fet mai el pes, la Diada? Ho dic perquè és
justament un dia en què se celebra una derrota, una gran pèrdua, i es
reivindica recuperar-la (i no crec que ells celebrin derrotes –no està en el
seu ADN–, més aviat victòries), i cofois de la derrota dels contraris,
aprofiten per rascar la ferida i no entendre que en fer-ho no la curen, més aviat
la irriten, la infecten i l’enquisten. No tenen empatia. No cal comptar
assistents. Les imatges parlen soles. Hi havia gent disfressada, com diuen
alguns, i contents de ser capaços d’anar tots a una per una causa, per un
sentiment molt honorable com és la seva pàtria, la seva nació, la seva família,
la que viu i la que va morir patint el que els opressors de la dictadura els va
donar la gana de fer. La seva continuïtat ens ha dut aquí, reivindicant una
democràcia enrocada en lleis dictades en moments que no han girat full i no
miren al futur amb la llibertat que tots desitgem, desitjàvem quan estudiàvem
als darrers anys de la dictadura i seguirem desitjant per un futur millor per a
tothom, no per a uns quants, només. És just i raonable, i la seva tessitura en
dividir pretén mantenir-los en el poder que ara temen perdre. És la ciutadania
la que ha pressionat els polítics. D’aquí venen les errades comeses, a banda
que si una de les parts no vol negociar, l’altra ha de prendre decisions molt
arriscades. No per això és just que els prenguin la llibertat.

article publicat al setmanari El 3 de vuit
miércoles, 5 de septiembre de 2018
Consternación
Atentado, agresión, ataque,
embestida, ofensa, palabras todas que hacen temer lo peor. Que muestran nuestra
vulnerabilidad porque alguien nos odia y nos hace sentir inseguros. Todos somos
víctimas del engaño y del dolor. Si el atentado es terrorista toma el
protagonismo que buscan los agresores. Víctimas mortales maltratadas por el
destino, eran en el lugar inadecuado y en el momento inadecuado. Desaparecen de
forma brusca, sangrienta, algunas sufriendo, otras sin darse cuenta, marchan de
golpe dejando a su alrededor quizás familiares o amigos heridos que sufren y sufrirán
el resto de sus vidas por las secuelas y por el abandono brutal de los seres queridos,
arrebatados por el acto más violento que han dirigido locos al poner precio a sus
vidas. Manipulados por falsas creencias y falsas promesas de una vida mejor, debido
a un mundo lleno de odio y de guerras muy difícil de arreglar. Familias destrozadas
y abandonadas al destino de su pesar. Familias que no entienden porque les ha
tocado a ellas tanto por si eren inocentes que pasaban por allí como si eran
culpables de provocar lo que nunca hubieran imaginado. Culturas contrapuestas,
inmigrantes de países maltratados, se supone que se integran cuando ni los
suyos se habían dado cuenta que alguien les ha comido el coco. Extraños pasos
per parte de los cuerpos de seguridad del Estado. A quién protegen, si algunos
se han hinchado a vender armas? Todo huele mal, una hedor extraña y apesta, hedor
a podrido y no tienen ni la decencia de saber estar. Consternación que durará.
Traducción del artículo publicado en el semanario el 3 de vuit
Consternació
Atemptat, agressió, atac, envestida, ofensa,
paraules totes que fan témer el pitjor. Que mostren la nostra vulnerabilitat
perquè algú ens odia i ens fan sentir insegurs. Tots som víctimes de l’engany i
del dolor. Si l’atemptat és terrorista pren el protagonisme que busquen els
agressors. Víctimes mortals maltractades pel destí, eren al lloc inadequat i al
moment inadequat. Desapareixen de forma brusca, sagnant, algunes patint,
d’altres sense adonar-se’n, marxen de sobte deixant al seu voltant potser
familiars o amics ferits que pateixen i patiran la resta de la seva vida per
les seqüeles i per l’abandó brutal dels éssers estimats, arravatats per l’acte
més violent que han dirigit bojos al posar preu a la seva vida. Manipulats per
falses creences i falses promeses d’una vida millor, degut a un món ple d’odi i
de guerres molt difícil d’arreglar. Famílies destrossades i abandonades al
destí del seu condol. Famílies que no entenen per què els ha tocat a ells tant
per si eren innocents que passaven per allà com si eren culpables de provocar
el que mai haguessin imaginat. Cultures contraposades, immigrants de països
maltractats, se suposa que s’integren quan ni a casa seva s’han adonat que algú
els ha menjat el cap. Estranys passos per part dels cossos de seguretat de
l’Estat. A qui protegeixen, si alguns s’han inflat a vendre armes? Tot fa
pudor, pudor estranya i fastigosa, pudor a podrit i no tenen ni la decència de
saber estar. Consternació que durarà.
article publicat al setmanari el 3 de Vuit
jueves, 2 de agosto de 2018
Que calor!
Quien no ha oído
en un momento u otro esta expresión, este verano? y es que en el norte de Europa
nunca habían pasado días de tanta calor como los de este año. Ya lo dice el último
informe de Davos, el riesgo más probable de los próximos años es el de clima extremo
y el segundo, las catástrofes naturales. Vergonzoso! El Fórum Económico Mundial
de más gran influencia de todo el planeta, y se resume por describir los problemas
que hay en todo el mundo, pero no se ponen de acuerdo para eliminarlos. Fijaros
que es el único lugar donde se reúnen los mandatarios de las dos Coreas. Y para
qué sirve? Para acabar barriendo cada uno para su casa. Ha tenido que transcurrir
13 años de reuniones de los máximos mandatarios de todo el mundo, una vez al año,
para llegar a decir las consecuencias de malas praxis de todo el mundo. Que se
lo cuenten a los pioneros de la energía renovable que -aburridos, endeudados y
algunos arruinados- no han encontrado apoyo de las administraciones públicas mientras,
en nuestro país, pagamos la electricidad más cara de Europa. Serán intereses
creados? Con tanta globalización, de lo único que nos podemos vanagloriar es de
conocer los problemas de todo el mundo, pero para solucionarlos hay mucho camino
para recorrer. Hasta que no tomemos consciencia que en esto nos va la vida, no
aprenderemos a escoger a los políticos que realmente sean capaces de pensar en
global, que quiere decir pensar en el planeta azul y en sus habitantes, no tan
solo en los votos que los harán más perdurables en sus cargos.
Artículo traducido del publicado en el semanario El 3 de vuit
Quina calor!
Qui no ha
sentit en un moment o altre aquesta expressió, aquest estiu? I es que al nord
d’Europa mai havien passat dies de tanta calor com els d’aquest any. Ja ho diu
el darrer informe de Davos, el risc més probable d’aquests propers anys és el
de clima extrem i el segon, les catàstrofes naturals. Vergonyós! El Fòrum
Econòmic Mundial de més gran influència de tot el planeta, i es resumeix per
descriure els problemes que hi ha arreu del món, però no es posen d’acord per
eliminar-los. Fixeu-vos que és l’únic lloc on s’apleguen els mandataris de les
dues Corees. I per què serveix? Per acabar escombrant cadascú cap a casa seva.
Han faltat 13 anys de reunions dels màxims mandataris de tot el món, un cop
l’any, per arribar a dir les conseqüències de males praxis de tothom. Que els
ho expliquin als pioners de l’energia renovable que -avorrits, endeutats i
alguns arruïnats- no han trobat recolzament de les administracions públiques
mentre, al nostre país, paguem l’electricitat més cara d’Europa. Seran
interessos creats? Amb tanta globalització, de l’únic que ens podem vantar és
de conèixer els problemes arreu del món, però per solucionar-los hi ha molt de
camí per recórrer. Fins que no prenguem consciència que en això ens hi va la
vida, no aprendrem a escollir els polítics que realment siguin capaços de
pensar en global, que vol dir pensar en el planeta blau i els seus habitants,
no tan sols en els vots que els faran més perdurables en els seus càrrecs.
Article publicat al setmanari El 3 de vuit
jueves, 12 de julio de 2018
The water trip
From
the melting snow and heavy rain, crystal clear water runs down the mountain.
Travel by rivers, reach the sea and evaporate form clouds that will return to
our planet. What a great traveler the water is! He will know the world, he will
go by the way, he will find obstacles, he will caress if he is soft and calm,
he will drag hard if he goes in a hurry. It will form waterfalls, rivers of
white water, mighty rivers, it will round hard surfaces over time, like calm
streams it will grow canes and poplars on its banks. Transparent blue will be
dyed from the mud deposited in the river beds. I will take minerals that will give
drink in precious sources and unintentionally, will be poisoned with poorly
treated wastewater. Inground rainwater will fill wells and irrigate meadows,
plantations and orchards; they will give drink to animals, trees and plants,
refreshing the thirsty, hydrating the driest, acclimating urban environments.
Often it will be scarce and from his yearning we will realize the damage we are
doing to it, because, in spite of everything, it will always go ahead, and
sooner or later it will return, and sometimes it will not do it as we are
accustomed, because if its anger gets angry it hurts, when traveling around the
mistreated earth. And species will disappear and human beings will get sick and
every time we ask ourselves what is happening, we’ll see that by not helping it
we do ourselves harm. The natural circle of the water, example of a journey
loaded with beauty and misfortune to protect as many other trips. http://www.securebusinesstravel.com/en/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





