Quina calor!

Qui no ha sentit en un moment o altre aquesta expressió, aquest estiu? I es que al nord d’Europa mai havien passat dies de tanta calor com els d’aquest any. Ja ho diu el darrer informe de Davos, el risc més probable d’aquests propers anys és el de clima extrem i el segon, les catàstrofes naturals. Vergonyós! El Fòrum Econòmic Mundial de més gran influència de tot el planeta, i es resumeix per descriure els problemes que hi ha arreu del món, però no es posen d’acord per eliminar-los. Fixeu-vos que és l’únic lloc on s’apleguen els mandataris de les dues Corees. I per què serveix? Per acabar escombrant cadascú cap a casa seva. Han faltat 13 anys de reunions dels màxims mandataris de tot el món, un cop l’any, per arribar a dir les conseqüències de males praxis de tothom. Que els ho expliquin als pioners de l’energia renovable que -avorrits, endeutats i alguns arruïnats- no han trobat recolzament de les administracions públiques mentre, al nostre país, paguem l’electricitat més cara d’Europa. Seran interessos creats? Amb tanta globalització, de l’únic que ens podem vantar és de conèixer els problemes arreu del món, però per solucionar-los hi ha molt de camí per recórrer. Fins que no prenguem consciència que en això ens hi va la vida, no aprendrem a escollir els polítics que realment siguin capaços de pensar en global, que vol dir pensar en el planeta blau i els seus habitants, no tan sols en els vots que els faran més perdurables en els seus càrrecs.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit