viernes, 28 de abril de 2017

El futuro es senior

Al morir la abuela más anciana de Catalunya y de Europa, que tenía 115 años, vemos acertadas las predicciones de sociólogos sobre la evolución demográfica con les pirámides de edad. Nos explican cómo la pirámide se va encogiendo per debajo y ensanchando per encima. De la pirámide perfecta del 1862 al 1900, estropeada por la etapa de la Guerra Civil y atenuada con el período del baby boom, a partir de los 80 vemos cómo va cogiendo la forma de una seta que se pronunciará cada vez más. Se habla mucho que los jóvenes no encuentran trabajo y no se habla de los 2 millones de personas en paro, mayores de 45 años, que son muchos más en número. Es más que probable que vivamos muchos más años que nuestros abuelos, si la salud nos acompaña. Dicen que al 2050 España será el país con la población más vieja del mundo: la mitad superará los 50 años. Al 2016 el 41,8% de los empleados estaban entre los 45 y los 65 años de edad. Eso no había pasado nunca en la historia de Europa. Si una persona tarda 10 años en coger experiencia para rendir al máximo y un premio Nobel para ser reconocido tiene, al menos, 30 años de trayectoria profesional, el mejor momento laboral no está al inicio sino en la madurez. De la misma forma que la segunda parte del siglo XX fue el siglo de la juventud, el futuro es senior. "Una mariposa no es más que un gusano con experiencia" o "las personas no dejarán de jugar porque envejecen, sino que envejecen porque dejan de jugar", son frases muy significativas que miran hacia el lado positivo de una situación irreversible. 

Traducción del artículo publicado en el semanario El 3 de vuit

El futur és sènior

En morir l’àvia més gran de Catalunya i d’Europa, que tenia 115 anys veiem encertades les prediccions de sociòlegs sobre l’evolució demogràfica amb les piràmides d’edat. Ens expliquen com la piràmide es va encongint per sota i eixamplant per sobre. De la piràmide perfecta del 1862 al 1900, espatllada per la Guerra Civil i atenuada amb el període del baby boom, a partir dels 80 veiem com va agafant la forma d’un bolet que es pronunciarà cada cop més. Es diu molt que els joves no troben feina i no es parla dels 2 milions de persones aturades, majors de 45 anys, molts més en número. És més que probable que visquem molt més anys que els nostres avis, si la salut ens acompanya. Diuen que al 2050 Espanya serà el país amb la població més vella del món: la meitat superarà els 50 anys. Al 2016 el 41,8% dels empleats eren entre 45 i 65 anys d’edat. Això no havia passat mai a la història d’Europa. Si una persona tarda 10 anys en agafar experiència para rendir al màxim i un premi Nobel per ser reconegut té, al menys, 30 anys de trajectòria professional, el millor moment laboral no està al inici sinó a la maduresa. De la mateixa manera que la segona part del segle XX va ser el segle de la joventut, el futur és sènior. "Una papallona no és més que un cuc amb experiència" o "les persones no deixaran de jugar perquè envelleixen, sinó que envelleixen perquè deixen de jugar", són frases molt significatives que miren cap el cantó positiu d’una situació irreversible. 

Article publicat en el setmanari El 3 de vuit

jueves, 13 de abril de 2017

Sempre serà en nosaltres

Sóc a l’estació de tornada cap a casa, amb el benestar de càlides abraçades, bona conversa i de comprovar que la vida és bella malgrat l’absència, perquè sempre perdurarà en tots nosaltres. Al cementiri, amb una llum extraordinària d’un dia clar amb un cel blau, hem gaudit de paraules plenes de records, vivències comunes, preguntes de respostes inacabades, somriures malgrat tot. Allunyant-nos de les làpides, escultures, creus, nínxols propers, ens hem aturat a l’entrada una bona estona per acabar de fer la companyia que volíem, sabent que ella era amant de la bona tertúlia i que de grat, si hagués estat possible, ens hi acompanyava. Ella va aparèixer a la cantonada, amb un casc vermell i una moto ben llustrada, portant roses vermelles que representen tots aquells que sap que l’estimaven. Un ram de flors silvestres i un aromàtic romaní plantat feien l’adorn plegades. Abril, mes de la rosa, del llibre, de premis literaris, de l’amor, de la moreneta, és un mes d’acomiadament i de benvinguda per a tots nosaltres. Tristesa i alegria barrejada ens ensenya encara més a estimar-la. La Laura, amb 30 anys aviat, ha refet la seva vida estroncada. Recordo la mirada dels seus ulls que, amb 12 anys, incomprensiblement, brillaven en no entendre el perquè se li havia arravatat la mare. Enfortida en no perdre ni el cap ni el cor com a supervivent d’un naufragi ha après a viure amb ella a la distància. 

Article publicat pel setmanari el 3 de vuit 

viernes, 31 de marzo de 2017

Solidaritat

Aquesta paraula ens omple la boca, quan el millor seria no l’haver-la d’emprar, si hi hagués més igualtat entre els humans. La solidaritat, sempre associada a l’ajuda amb diners a qui els necessita. Canalitzada a través de les accions de voluntariat, ONG i associacions sense ànim de lucre, evidencia, però, que els diners no ho són tot. L’ajut de persones altruistes que posen al servei d’altres el seu esforç és indispensable. Persones que no arriben a cobrir necessitats immediates i recomanables per seguir endavant són ajudades en moure consciències dels qui es commouen davant de fets que ningú no desitjaria viure. Aquest 2017 ens mou la solidaritat per la salut dels infants. Gimdans va aconseguir, fa dos diumenges, omplir el pavelló de la Gamba a vessar, movent tretze clubs de gimnàstica rítmica amb alumnes, familiars i amics donant suport a la dotzena nit solidària del Rotary Club Vilafranca, que es farà a benefici de la Fundació Oncologia Infantil Enriqueta Villavechia i que amb el projecte “Compta amb mi” dona suport a nens amb malalties avançades i limitants de la seva vida. Altres entitats faran accions semblants. La caminada solidària de diumenge passat per a la Casa dels Xuklis (una llar per a les famílies d’infants amb càncer), promoguda per la Fundació Vallformosa amb el suport d’altres entitats, va doblar els assistents de la convocatòria anterior. Vilafranca, els nens malalts i les seves famílies compten amb tu. 

Article publicat pel setmanari El 3 de vuit

viernes, 17 de marzo de 2017

Madre


Semana de la mujer, cualidades y reivindicaciones. No dejo de pensar en mi madre que, en octubre, hará 10 años nos dejó. A pesar de llamarse como una flor, Margarita, nunca fue una persona frágil. Pilar de su familia, se mantenía en un segundo plano, tal y como en su época era de esperar. Mujer trabajadora, destacó por sus virtudes y habilidades, no recibiendo todos los honores que merecía como tantas mujeres de su edad. Hija de familia humilde, enamorada a los 15 años del seductor trompeta y violín del Quinteto Blanco, a la gran ciudad juntos se fueron con sus cuñados que de América volvieron. Eran tiempos difíciles y emprendieron un negocio en el que ella sería un buen puntal. Diseñaba lencería y con el nombre de Sinfonía sus creaciones salían con paleta de colores, como puras obras de arte que miraban de suplir la música que de los instrumentos de mi padre ya no se dejaban escuchar. Aislada por la carretera de tormentosas curvas del Bruch, veía a su familia de Pascuas a Ramos y de sus vínculos igualadinos se fue alejando, oyéndose decir muchas veces, “vaya suerte la tuya”, a pesar de trabajar sin conciliación familiar. Gracias a ella, de muy pequeña  escribí en catalán, pues en la escuela no nos enseñaban. Abuela increíble, nunca dejó de coser vestidos a sus nietos, a pesar de haber perdido gran parte de la visión. Ahora se emocionaría al ver a su nieta Laura haciendo de madre, única ilusión frustrada de la que se lamentó justo antes de su despedida. 

traducción del artículo publicado en el semanario el 3 de vuit

La mare


Setmana de la dona, qualitats i reivindicacions. No deixo de pensar en la mare que, a l’octubre, farà 10 anys ens va deixar. Tot i dir-se com una flor, Margarida, mai va ser una persona fràgil. Pilar de la seva família, es mantenia en un segon pla, tal i com a l’època era d’esperar. Dona treballadora, destacà per les seves virtuts i habilitats, no rebent tots els honors que es mereixia com tantes dones de la seva edat. Filla de família humil, enamorada als 15 anys del seductor trompeta i violí del Quinteto Blanco, a la gran ciutat plegats van anar amb els seus cunyats que d’Amèrica van tornar. Eren temps difícils i van emprendre un negoci en què ella seria un bon puntal. Dissenyava llenceria i amb el nom de Simfonia les seves creacions sortien amb paleta de colors, com pures obres d’art que miraven de suplir la música que dels instruments del meu pare ja no es deixaven escoltar. Aïllada per la carretera de revolts del Bruc, veia a la seva família de Pasqües a Rams i dels seus lligams igualadins es va anar allunyant, sentint-se moltes vegades dir, “tu rai”, tot i treballant sense conciliació familiar. Gràcies a ella, de ben petita, vaig escriure en català, doncs a l’escola no ens n'ensenyaven pas. Àvia increïble, no va deixar mai de cosir vestits als seus nets, tot i havent perdut gran part de visió. Ara s’emocionaria de veure a la seva neta Laura fent de mare, única il·lusió frustrada de la que es va plànyer just abans del seu comiat. 


article publicat al setmanari El 3 de vuit

viernes, 3 de marzo de 2017

Amistad

Relación abstracta entre seres vivos, química, un lazo, un sentimiento, una confianza, fidelidad, ayuda, coincidencias, obviar errores, escuchar, tiempo vivido juntos. Es siempre la amistad recíproca? Eres amigo de alguien o alguien es amigo tuyo o las dos cosas a la vez. Donde está la diferencia?  Si estar vivo y disfrutar de la vida cada día es ser feliz, ser amigo de tus amigos es estar a punto a cada momento, a todas horas, para lo que necesiten. No se vale decir "Ahora no puedo, lo siento, ven más tarde". Más tarde puede ser nunca más y te puedes percatar de cuanto lo querías cuando ya no puedas decírselo. No te arrepientas nunca de haber perdido un amigo para siempre sin haberle dado antes aquello que te pedía, sin egoísmo, en el momento que lo precisaba, no cuando a ti te convenía. Dar sin recibir nada a cambio. El compañerismo, que comparte una parte concreta de tu vida, tu trabajo, tu estudio, tu afición, a veces se acerca a la amistad sin acabar de serlo y otras se ensancha, se completa, se vuelve auténtica. Ahora bien, para ser amigo de los demás has de ser amigo ti mismo. Como si fueras dos personas, tienes un amigo interior al que ayudas o perjudicas, al que quieres o rechazas. Ir más despacio y dedicarte un tiempo a tu propio amigo interior, escuchando los batidos de tu corazón y dedicando más tiempo a tus amigos, a tu familia. Serás feliz compartiendo y harás felices a los demás. 

traducción del artículo pubicado en el semanario El 3 de vuit