El futur és sènior

En morir l’àvia més gran de Catalunya i d’Europa, que tenia 115 anys veiem encertades les prediccions de sociòlegs sobre l’evolució demogràfica amb les piràmides d’edat. Ens expliquen com la piràmide es va encongint per sota i eixamplant per sobre. De la piràmide perfecta del 1862 al 1900, espatllada per la Guerra Civil i atenuada amb el període del baby boom, a partir dels 80 veiem com va agafant la forma d’un bolet que es pronunciarà cada cop més. Es diu molt que els joves no troben feina i no es parla dels 2 milions de persones aturades, majors de 45 anys, molts més en número. És més que probable que visquem molt més anys que els nostres avis, si la salut ens acompanya. Diuen que al 2050 Espanya serà el país amb la població més vella del món: la meitat superarà els 50 anys. Al 2016 el 41,8% dels empleats eren entre 45 i 65 anys d’edat. Això no havia passat mai a la història d’Europa. Si una persona tarda 10 anys en agafar experiència para rendir al màxim i un premi Nobel per ser reconegut té, al menys, 30 anys de trajectòria professional, el millor moment laboral no està al inici sinó a la maduresa. De la mateixa manera que la segona part del segle XX va ser el segle de la joventut, el futur és sènior. "Una papallona no és més que un cuc amb experiència" o "les persones no deixaran de jugar perquè envelleixen, sinó que envelleixen perquè deixen de jugar", són frases molt significatives que miren cap el cantó positiu d’una situació irreversible. 

Article publicat en el setmanari El 3 de vuit