L’escola, nexe d’amistat

Algú va dir, fa dies: “D’aquesta colla se’n hauria d’escriure un llibre”. Feia almenys vint anys que no la veia, viu al País Valencià. La meva companya de pupitre m’apareix un dia sense avisar. Després d’una llarga abraçada i trobant escassos minuts per parlar, m’explica la seva vida en mitja hora i ens descriu a totes com a supervivents i lluitadores de la llibertat. Algunes més que les altres. Ara estem en contacte com mai no ho havíem estat; les xarxes també hi han ajudat. Emprenedores, professionals, tècniques, lletrades, comerciants, comercials, metgessa, mestra, hostessa, la majoria hem anat a la universitat. La majoria som mares de fills meravellosos, però n’hi ha algun de més especial. Sense casar-se o casades, algunes s’han separat. La més llesta de classe, per desgràcia, fa dies ens va deixar. Els néts, encara no a totes, van arribant. L’escola, nexe d’unió entre nosaltres fa anys, es va acabar. Seguint el nostre camí més o menys llunyà, va forjar la nostra amistat. Ens parlàvem en castellà i a poques no hi ha hagut manera de canviar. Però malgrat a escola el català no l’ensenyaven, totes estimem el nostre origen sense que algú ens ho hagi inculcat. Tenim diferents creences, votem diferents partits. Algunes patint malalties difícils de superar, les altres fem pinya i donem ànims per lluitar. Ara sabem que estem unides per un lligam que ningú no podrà separar. Provenim de l’època franquista, en què la dona era sotmesa o s’havia d’espavilar. 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

La resiliència

Diuen al Japó que les ceràmiques trencades i reparades són més boniques que les senceres. Les reparen amb làmines d’or convertint la part malmesa en la més forta de la peça, fent-la més bonica que l’objecte original. Hiroshima és un cas inaudit de resiliència. Tota la població va ser destruïda després de la caiguda de la bomba atòmica, excepte l'edifici de la Prefectura de Promoció Industrial del 1915 mig destrossada, però en peu malgrat haver estat al hipocentre de la bomba. El més normal hagués estat enderrocar-lo per construir-ne un de nou al seu lloc o haver dedicat aquell espai a qualsevol altre finalitat, però no va ser així, els japonesos van voler deixar aquella estructura malmesa en peu, rehabilitant-la de forma que aguantés per sortir enfortits de la debacle. El Genbaku Dome del Park commemoratiu de la Pau d’Hiroshima recorda la desgràcia que la població va sofrir el sis d’agost de fa setanta-un anys. La seva cúpula, anomenada de la bomba, recorda aquells fets tan espantosos perquè el seu record no permeti repetir-los mai més. La resiliència i el seu impacte en les persones i en les organitzacions és la capacitat que tenen per resistir i superar agressions traumàtiques sortint-ne enfortits. La resiliència és un sí a la vida. És la capacitat de generar probabilitats, de convertir amenaces en oportunitats projectant el futur, apreciant i potenciant el que es te, creant el que es vol i transformant cap el que es vol ser. Ara és l’hora de la resiliència dels catalans.
                                                                                                                                                     

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Flors i papallones

Estiu càlid, moments de rencontres, de lleure, de badar observant. Gaudir la natura al costat de qui t’estimes i d’algú que te la faci raonar. Junts amb la fillola, tieta i dos nens vitals hem caminat per la Vall d’Àneu caçant i observant papallones. La seva finalitat es posar ous en plantes nutrients on les erugues s’alimentin per seguir el seu cercle vital i acabar convertint-se, com per art de màgia, altre cop en aquests insectes inofensius, que com llàgrimes de colors decoren el nostre sender. Només cal un salabret per atrapar-les, agafar-les pel seu fràgil cos, sense malbaratar les boniques ales que els permeti seguir volant. Amb sis potes i dues antenes llargues i algunes, la espiritrompa que xucla el nèctar de les flors, s’il·luminà la cara d’en  Jan quan es van estrenar amb una Saltabardisses Europea, seguint amb la Blanqueta de la Col. L’Ona no va parar fins fotografiar a una increïble Escac Ibèric, dels mateixos colors que el tauler d’escacs. Saltant a la vora del riu i pels prats els salabrets es movien amunt i avall. Una darrera l’altre, l'Erèbia muntanyenca fosca va costar identificar. A ple sol ens va sorprendre la Gitana nocturna i triangular amb un gran cos i de color taronja les ales interiors. De les flors destacaré la Menta de riu d’olor especial i el Pericó foradat amb el que vam elaborar Oli de cop que durant quaranta dies a sol i serena, servirà per guarir-nos si algú es fa mal.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

l'Òpera

Un bravo ben fort per la quarta tertúlia organitzada per Ràdio Vilafranca i La Cultural al Vinseum el darrer dimecres de juliol. Una vuitantena de persones interessades a escoltar un dels autors del llibre “100 coses que has de saber de l’òpera” ens aplegàvem encuriosides per aprendre una miqueta d’aquest gènere musical. Una entrevistadora que va confessar no haver assistit mai a la representació de cap òpera, però molt ben informada amb la lectura del llibre, va donar pas a una sèrie de preguntes amb les seves àmplies, amenes, i fins i tot divertides anècdotes, que un fill d’un músic d’òpera va poder transmetre al sentir la música com quelcom que porta dins des de la seva infantesa. Contagiant-nos amb les seves habilitats pedagògiques va plasmar la voluntat d’atansar la música a tots els públics a partir de certa edat. Perquè l’òpera, per a alguns la gran desconeguda, és música, és so, és instruments, és orquestra, és melodia, és veu, és cantants, tenors, sopranos, és cor, és àries, és obertures, és escenes, és dansa, és ballarins, és teatre, és vestuari, és il·luminació, és escenografia, és compositor, és guió, és drama, és comèdia, és art, és cultura, és innovació, és públic, és olor, és riure, és plorar, és emoció, és entreactes, és aplaudiments, és un sense fi de components que dins del món de l’art la fan el més gran dels espectacles. Escolteu-la a qualsevol hora del dia i de l’any.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit 

Badar

Temps de badar. Badar asseguts en un banc, en mig d’una plaça o un jardí florit, sentint l’olor d’herba regada de bon matí. Badar mirant façanes que trobem al nostre pas, observant el gran talent artístic que darrera l’arquitectura hi ha. Badar mirant a la gent que entra i surt d’una estació. Arrosseguen una maleta i busquen informació d’horaris de trens, busos o taxis que els acompanyin al seu destí. Badar asseguts a una terrassa on ens prenem un gelat, un batut, un gin tònic o potser una copeta de cava rosat. Badar mirant el reflex de la lluna sobre el mar, un llac, la piscina o el riu, ben acompanyats. Ara be, si es viatge no sempre badar serà pertinent. El descans d’unes vacances es poden convertir en un sense fi de dificultats que ens facin sofrir. Hem de fer be les reserves, preveure i informar-nos dels costums del nostre destí, no deixem que la nostra estada trontolli, doncs si badem massa podem de valent patir. En un viatge no tot són flors i violes. Alguns entrebancs es poden assumir. Perdre l’avió, l’equipatge o fins i tot els diners i la documentació, poden fer, un infern, d’aquells dies d’esbarjo que hem planejat gaudir. El món assetjat per conseqüències bèl·liques. Llargues esperes per retards i demores sense explicació. Tot l’any persones que viatgen per negocis es mereixen una bona protecció i deixar-ho a la improvisació és una forma de distreure’s, no de badar per fruir. 

Article publicat al setmanari El 3 de Vuit 

Camp d’estiu Art i Natura

La setmana passada, membres del Rotary Club de Vilafranca van acollir a casa seva una dotzena de joves provinents dels cinc continents. Austràlia, Egypte, India, California, Romania, França, Itàlia, entre d’altres països. Mentre dijous se li reconeixia per part de la Unió Empresarial del Penedès a la seva cinquena nit empresarial, la seva contribució social en la construcció d’una societat més justa i igualitària des del compromís amb el territori i la seva gent, destacant les dotze nits solidàries convocades en els darrers anys, alguns membres del club sopaven agermanats amb els nois que després d’una jornada intensa havien recorregut part del nostre territori tenint experiències que mai oblidaran. Gràcies a l’esforç d’en Joan Palau, un dels membres del club que coordina l’organització del camp, aquest any ha estat molt especial. Serà per l’edat mitjana que tenien, serà per les ganes de viure, pels seus orígens, per les seves famílies i l’educació rebuda, serà per la nostra predisposició, el cert és que tot va sortir rodó. Venien d’Igualada on havien participat en la European Baloon Festival, de Caldas de Malavella en el Escaldàrium i d’aquí anaven a Manresa on els portaven a Montserrat. La primera tarda de piscina, pàdel i tenis, va seguir visita a l’ESCAC a Terrassa, remullant-se a la platja de Vilanova. Port Aventura els va divertir, anar en burricletes entre camins de vinyes, no cal dir. Van visitar un celler per tastar el nostre vi. Sopant cada nit a la fresca del nostre estiu. De la mà de l’Eric van comprendre en un assaig de Castells què són i què signifiquen, però mai oblidaran sentir el cor com batega formant part de la pinya. Visita al Vinseum no va faltar, la basílica, la plaça de la Vila, el centre i a una discoteca final.  Bona part del territori català en les seves ments els quedarà. Els meus ostes provenien del Punjab, la India i l’altre de Bacau Rumania. Un de pell i cabell moreno, l’altre blanquet, rosset i amb ulls blaus. Dos enginyers recent llicenciats han gaudit quatre dies sencers amb les seves nits al nostre costat. El camp Art i Natura  ha donat en bandeja l’oportunitat d’intercanviar coneixements i experiències culturals, atansant a persones que poden fer, en el futur, un món més just, pròsper i més ben interconnectat.

Viatjar

Quin verb tan utilitzat a l’estiu per els que, treballant tot l’any, esperem les vacances per desconnectar de la rutina, per descansar la ment, per amplitud de mires, per fer una aventura, per conèixer nova gent. Que bonic és viatjar si com una esponja mires i aprens tot allò que no saps. Països amb diferències destacades, les cases, els carrers, els monuments. La gent parla altres idiomes, alguns potser entendrem i els parlarem. D’altres, persones amables que s’esforcen amb gestos i paraules, deslligades de cap gramàtica, ens ajudaran a trobar allò que buscàvem en un plànol, cent vegades doblegat i quasi estripat, que ens delata no ser d’on trepitgem. Si retornes a un lloc on ja hi has estat, busques racons que recordes per veure com han canviat amb el transcurs del temps. Tot dependrà de quan faci, els successos socials, polítics i econòmics dels darrers anys, per viure una experiència totalment nova i singular. Si vas a un lloc desconegut la sorpresa és total. La aventura pot ser la clau si t’atreveixes anar pel teu compte i descobrir allò que més et plau. Podràs degustar les menges que acostumen a fer en aquell indret, demanant a algun amic t’aconselli potser gaudiràs de bon gourmets. Important seran les begudes, si el clima ens dona set. Beuràs cerveses locals i d’altres, i dels vins de preus prohibitius en faràs un miratge amb els de casa que estan en fresc i sempre a punt de ser destapats. 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit