Flors i papallones

Estiu càlid, moments de rencontres, de lleure, de badar observant. Gaudir la natura al costat de qui t’estimes i d’algú que te la faci raonar. Junts amb la fillola, tieta i dos nens vitals hem caminat per la Vall d’Àneu caçant i observant papallones. La seva finalitat es posar ous en plantes nutrients on les erugues s’alimentin per seguir el seu cercle vital i acabar convertint-se, com per art de màgia, altre cop en aquests insectes inofensius, que com llàgrimes de colors decoren el nostre sender. Només cal un salabret per atrapar-les, agafar-les pel seu fràgil cos, sense malbaratar les boniques ales que els permeti seguir volant. Amb sis potes i dues antenes llargues i algunes, la espiritrompa que xucla el nèctar de les flors, s’il·luminà la cara d’en  Jan quan es van estrenar amb una Saltabardisses Europea, seguint amb la Blanqueta de la Col. L’Ona no va parar fins fotografiar a una increïble Escac Ibèric, dels mateixos colors que el tauler d’escacs. Saltant a la vora del riu i pels prats els salabrets es movien amunt i avall. Una darrera l’altre, l'Erèbia muntanyenca fosca va costar identificar. A ple sol ens va sorprendre la Gitana nocturna i triangular amb un gran cos i de color taronja les ales interiors. De les flors destacaré la Menta de riu d’olor especial i el Pericó foradat amb el que vam elaborar Oli de cop que durant quaranta dies a sol i serena, servirà per guarir-nos si algú es fa mal.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit