Badar

Temps de badar. Badar asseguts en un banc, en mig d’una plaça o un jardí florit, sentint l’olor d’herba regada de bon matí. Badar mirant façanes que trobem al nostre pas, observant el gran talent artístic que darrera l’arquitectura hi ha. Badar mirant a la gent que entra i surt d’una estació. Arrosseguen una maleta i busquen informació d’horaris de trens, busos o taxis que els acompanyin al seu destí. Badar asseguts a una terrassa on ens prenem un gelat, un batut, un gin tònic o potser una copeta de cava rosat. Badar mirant el reflex de la lluna sobre el mar, un llac, la piscina o el riu, ben acompanyats. Ara be, si es viatge no sempre badar serà pertinent. El descans d’unes vacances es poden convertir en un sense fi de dificultats que ens facin sofrir. Hem de fer be les reserves, preveure i informar-nos dels costums del nostre destí, no deixem que la nostra estada trontolli, doncs si badem massa podem de valent patir. En un viatge no tot són flors i violes. Alguns entrebancs es poden assumir. Perdre l’avió, l’equipatge o fins i tot els diners i la documentació, poden fer, un infern, d’aquells dies d’esbarjo que hem planejat gaudir. El món assetjat per conseqüències bèl·liques. Llargues esperes per retards i demores sense explicació. Tot l’any persones que viatgen per negocis es mereixen una bona protecció i deixar-ho a la improvisació és una forma de distreure’s, no de badar per fruir. 

Article publicat al setmanari El 3 de Vuit